Un manifest reclama abolir la prostitució per ser "violència estructural"

Publicat 15/10/2018 16:33:43CET
Presentació del manifest 'Pau dels dons'
PLATAFORMA PEL DRET A NO SER PROSTITUIDES

Una campanya critica la prostitució per ser "convivència entre capitalisme i crim organitzat"

BARCELONA, 15 oct. (EUROPA PRESS) -

Un centenar de personalitats ha reclamat una societat lliure de tràfic i de prostitució amb la campanya 'La pau de les dones', que defensa abolir la prostitució seguint el model dels països nòrdics, considerant-la "una esclavitud moderna i una violència estructural contra les dones", segons el manifest, recollit per Europa Press.

La iniciativa sorgeix de la inquietud d'activistes del moviment veïnal --s'ha presentat aquest dilluns a la seu de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb)-- i el seu manifest compta amb el suport de persones de diversos àmbits i ideologies, segons ha explicat la plataforma que la impulsa, en un comunicat.

Han reclamat canvis legislatius i polítiques públiques que penalitzin la compra de serveis sexuals, que despenalitzin completament les dones en situació de prostitució i que proposin programes de suport i formació per sortir de l'àmbit, a més d'"un combat reforçat contra el proxenetisme i el tràfic".

"Estem fartes de sentir que 'no hem de confondre tràfic i prostitució'. Hi ha tràfic perquè hi ha prostitució", han defensat, i han assegurat que la demanda d'aquest mercat en expansió "només arriba a ser satisfeta amb violència i enganys".

Davant els plantejaments de regularitzar la prostitució, han afirmat: "Rebutgem les tramposes discussions sobre prostitució 'forçada' --que caldria perseguir-- i 'voluntària' --susceptible de ser regularitzada".

Consideren que el fet que la prostitució es nodreixi de contingents de dones pobres, de regions econòmicament deprimides i sovint de minories ètniques "mostra el poc sentit dels discursos sobre la llibertat".

La campanya assegura que no pot posposar-se un posicionament com a societat: "Es tracta de decidir si considerem legítim perpetuar un privilegi ancestral dels homes que els permet accedir, mitjançant diners, al cos de les dones", i, si es legalitza, s'acceptaria que hi ha d'haver una reserva de dones a la disposició dels capritxos d'homes.

AFECTA A TOTES

"Suposaria qüestionar totes les polítiques d'igualtat entre homes i dones, tots els esforços educatius en aquest sentit, ha reflexionat, a més de convertir a totes les dones en prostituibles i susceptibles de ser comprades.

"No, la prostitució no és l''ofici més vell del món', redescobert per una postmodernitat que veu fins i tot un camí d'empoderament de les dones, sinó la institució patriarcal més antiga, vector del racisme i del classisme, i tot un paradigma de convivència entre el capitalisme i el crim organitzat", ha considerat.

La iniciativa defensa que la compra de favors sexuals certifica una relació de desigualtat i, si no hi ha igualtat, invocar el lliure albir només serveix per emmascarar l'opressió: "N'hi ha prou de pervertir els conceptes forjats per dècades de lluita feminista! El 'dret al propi cos' no té res a veure amb la seva mercantilització".

"La nostra societat ha de prendre consciència sobre el patiment humà que s'amaga darrere dels neons dels prostíbuls de carretera", en bordells, darrere d'anuncis d'Internet i als carrers d'alguns polígons industrials, i han de recordar que Espanya --i singularment Catalunya-- és lloc de trànsit i destinació per a moltes dones coaccionades.

El manifest ha recordat que cada any milions de dones i nenes són objecte d'explotació sexual, "nodrint el comerç més infame i profitós del planeta", i ha destacat que les indústries del sexe tenen volums de negoci equiparables al tràfic d'armes i la indústria petrolífera.

Recull que el Dia de la Dona Treballadora d'aquest any --8 de març-- es va alçar una mobilització contra els abusos, violència i discriminacions masclistes i que s'ha trobat amb una forta reacció contra els anhels d'emancipació feministes: "En el cor d'aquesta resistència de la secular dominació masculina, bat el que ha estat una autèntica guerra contra les dones".

SIGNANTS DIVERSOS

La campanya, que té entre els seus signants a supervivents de la prostitució, cercarà adhesions i celebrarà actes públics dirigits a homes i dones per "construir un moviment d'opinió favorable" a les demandes del manifest.

Entre els signants del manifest figuren personalitats d'àmbits molt variats i procedents d'Espanya, França i el Canadà, amb noms com la presidenta de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, Francina Alsina; l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo; les jutgesses Matilde Aragó i Lucía Avilés; la poeta Elaine Audet; l'escriptora Gemma Lienas; l'activista veïnal Annabel Jové; les directores de cinema Icíar Bollain i Mabel Lozano i la cantant BigMama Montse.