BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)
La Plataforma per a l'Educació Mediàtica (PEM) ha presentat aquest dijous un manifest que reclama a la Generalitat de Catalunya un pla d'alfabetització mediàtica transversal per a tota la ciutadania que combati la "desinformació" i reforci la democràcia.
L'han llegit la presidenta de la PEM i vicepresidenta del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), Laura Pinyol, i el periodista i membre de la PEM Xavier Casinos, en la clausura de la III Jornada PEM a la biblioteca barcelonina Sarrià-J.V.Foix.
El manifest inclou un decàleg que reclama a la Generalitat reconèixer l'alfabetització mediàtica i informacional (AMI) com una política estratègica que vagi acompanyada de pressupost i d'un sistema d'indicadors per poder-ne mesurar i comprovar l'impacte.
Així mateix, demana dissenyar les mesures de manera transversal i coordinada entre els diferents departaments del Govern; que es dirigeixin a totes les franges d'edat, des dels infants fins als més grans, i que es promoguin campanyes de sensibilització per promoure una relació verificada i crítica amb la informació.
També defensa facilitar la coordinació amb el món local i la societat civil, reconèixer el paper central dels docents en el desenvolupament de l'AMI, incorporar les universitats com a agents estratègics en aquest objectiu, i que es facilitin eines per al seu foment a les aules.
LAURA PINYOL: LA DEMOCRÀCIA, AMENAÇADA
En la inauguració, Pinyol ha assenyalat com una amenaça a la informació de la ciutadania "els nous canals de socialització i els algorismes que premien la polarització, el contingut reactiu i la jerarquització per sobre de la informació".
Això es tradueix en la "difusió deliberada, intencionada i coordinada d'informació falsa, enganyosa, parcial i manipulada" amb l'objectiu de distorsionar l'anàlisi crítica de la població.
En concret, ha apuntat a l'ús de la desinformació com una "arma de destrucció massiva" per complir la que considera una agenda oculta basada en l'autoritarisme amb la finalitat d'afeblir la confiança institucional.
Per això, ha defensat una "ciutadania crítica, informada i compromesa amb la democràcia", i ha exigit un pla d'alfabetització mediàtica que impliqui tots els ciutadans.
En aquest sentit, ha reclamat a la Generalitat que elabori polítiques estratègiques de caràcter interdepartamental i transversal que no només s'adrecin als joves.
"Perquè el futur comença cada dia i una societat responsable no pot ser una societat acrítica, i una societat democràtica no pot ser una societat vulnerable, i una ciutadania cívica no pot estar espantada, subjugada o anestesiada", ha sostingut.
BURGUILLOS: EL PAPER DE LES BIBLIOTEQUES
El gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, Ferran Burguillos, ha reivindicat el paper de les biblioteques en l'exercici de la democràcia com a "infraestructura cultural, social i democràtica" defensora del dret a la cultura i a la informació.
També ha defensat el dret a triar i a continuar aprenent, que veu atacat per la desinformació en "inundar i fer més difícil distingir" els continguts, per la qual cosa ha destacat l'alfabetització com una capacitat cívica de primer ordre.
COLOMINA (CIDOB): HI HA ALTRES INTERMEDIARIS
La periodista i investigadora del Centre for International Affairs (Cidob), Carme Colomina, ha dit en la seva ponència que el sistema mediàtic està patint un "procés de substitució dels intermediaris" que està modificant la informació que es consumeix.
Ha explicat que agents externs estan influint: "Jerarquitzant quina informació veiem i com la veiem, què ens arriba i què no ens arriba", i ha advertit que és un procés d'intermediació molt menys transparent.
Per això creu que s'està transformant la informació i a més el poder, amb les grans plataformes tecnològiques com a grans actors internacionals.
També ha afirmat que l'entrada en aquest panorama de la IA ho complica encara més: "Estem en un moment on s'ha imposat la toxicitat", portant l'àmbit d'informació al caos, segons ella.
Colomina ha defensat una regulació per "posar límits" a les plataformes i a les grans empreses, i ha alertat de les afectacions dels EUA en el model europeu de llibertat d'expressió.
