BARCELONA, 4 jul. (EUROPA PRESS) -
Un manifest impulsat per la federació d'ONG de pau, drets humans i cooperació Lafede.cat, amb suport d'uns 200 periodistes, personalitats del món de la cultura, sindicats i moviments socials, exigeix la derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana ('llei mordassa') i la "limitació" de l'ús de la presó provisional.
El text, presentat aquest dimecres a Barcelona i amb el títol 'Drets i llibertats', mostra la "preocupació per l'escalada en l'ús d'instruments judicials que, en el marc d'un sistema polític democràtic, persegueixen silenciar la crítica" després de la reforma del Codi Penal.
El manifest destaca que, malgrat tenir "opinions diverses sobre molts aspectes de l'actualitat política", comparteixen una inquietud davant fets que minven drets i llibertats fonamentals, com la sentència al raper Valtonyc, el cas del llibre 'Fariña', la retirada d'una obra a la fira ARCO i la presó preventiva dels joves d'Altsasu i dels dirigents d'entitats sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart --la parella del qual, Txell Bonet, ha estat a la presentació--.
"Ens alarma la facilitat amb què es pretén forçar la realitat, tipificant moltes accions com a delicte d'odi, de sedició, de rebel·lió o de terrorisme", exposa, i assenyala que alarma que això mini la capacitat de la ciutadania per transformar realitats socials per mitjans pacífics.
En la presentació, la vicepresidenta de Lafede.cat, Tere Palop, i el director de Fundipau, Jordi Armadans, han ressaltat el caràcter unitari del manifest i que hi hagi personalitats amb sensibilitats polítiques diferents, així com un important nombre de signatures d'artistes de l'Estat.
SIGNANTS
El text ho signen els músics Maria del Mar Bonet, Paco Ibáñez, Raimon, Gerard Quintana, Nacho Vegas, Mayte Martín, Alfred Garcia, Kepa Junquera, Martiri, Sidonie, Txarango, Marina Rossell; els editors Jorge Herralde, Silvia Sesé; els escriptors Rosa Regàs, Manuel Rivas, Elvira Lindo, Llucia Ramis, Isaac Rosa, Maruja Torres, i els pintors i il·lustradors Frederic Amat, Paula Bonet, Javier Mariscal i Juanjo Sáez.
També el subscriuen els periodistes Ignacio Escolar, Gemma Nierga, Mònica Terribas, José Miguel Monzón 'El Gran Wyoming', Antón Losada, Vicent Partal, Ana Pardo de Vera, Edu Galán, Toni Soler, Arturo Valls, Jorge Javier Vázquez; l'esportista Natalia Via-Dufresne; els filòsofs Xavier Antich, Jordi Amat, Marina Garcés, Pere Portabella, Josep Ramoneda, i els catedràtics en dret Javier Pérez Royo i Joan J. Queralt.
Des del món del teatre i el cinema, l'han signat Montxo Armendáriz, Sergi Belbel, Ventura Pons, Antonio de la Torre, Leticia Dolera, Bruna Cusí, Jaume Roures, Julio Manrique, Marc Recha, Quim Masferrer, Juan Diego Botto, Cesc Gay, Sergi López, Àlex Rigola, Josep Maria Pou, Nora Navas i Maria de Medeiros.
També s'han adherit des de sindicats, ONG i moviments socials Javier Pacheco (CCOO), Camil Ros (UGT), Joan Caball, Òscar Camps, Federico Mayor Zaragoza, Francesc Mateu i Marcel Mauri, entre molts altres.
ELS DRETS "NO SÓN ACCESSORIS"
Armadans ha remarcat que tots ells consideren que els drets i llibertats "no són accessoris", ha advertit que mai es consolidarà una democràcia retallant drets, i ha assenyalat que el manifest es manté obert per a més adhesions.
La periodista i escriptora Llucia Ramis ha assegurat que "com més accions es facin, més gent s'hi conscienciarà", i ha considerat que és impossible no signar aquest manifest que demana la recuperació de drets i llibertats fugint de qualsevol adscripció política.
El músic Marc Parrot ha assegurat que existeix més gent a favor de la que signa, però que hi ha por a ser col·locats en un determinat sac, a la qual cosa la cantant Marina Rossell ha afegit que és veritat que "hi ha por, però també indignació" pel que està passa.
El bateria de Sidonie, Axel Pi, ha remarcat que manifests com aquest són un pas de consciència interessant, que ha d'ajudar a entendre que recuperar els drets i llibertats no és "un atac a la unitat d'Espanya".
