MADRID, 22 nov. (EUROPA PRESS) -
L'ONG Amnistia Internacional ha presentat aquest dijous el seu informe 'Ja és hora que em creguis', en el qual revela que la majoria de les dones que han denunciat haver patit violència sexual no ho tornaria a fer després de sentir-se desprotegides per les institucions i d'haver viscut un procés judicial traumàtic.
Aquesta és una de les principals conclusions d'aquest document sobre la violència sexual a Espanya, en el qual aquesta organització denuncia la falta de polítiques públiques específiques per atendre aquests casos, el recorregut "ple d'obstacles i prejudicis" al qual han de fer front les víctimes i el tracte desigual que reben segons la comunitat autònoma on es produeix l'agressió o es denuncia.
"No tornaria a denunciar" és una de les frases que destaca aquesta ONG presa dels testimoniatges aportats per les víctimes per a aquesta investigació, en la qual també participen diversos especialistes en violència sexual i que coincideixen en com de greu és que siguin les dones les jutjades en aquest procés.
"El cent per cent de les dones no tornaria a denunciar fins i tot amb condemna. Per què voldrien passar per aquest infern?", sosté una advocada penalista experta en violència sexual en una de les entrevistes de l'informe. El seu testimoniatge coincideix amb el d'una altra experta en violència sexual que assegura que només aconsella denunciar les dones que "estan preparades psicològicament per obtenir una resposta negativa per part de la Justícia".
Segons Amnistia, des del moment de la violació o qualsevol altra manera de violència sexual, independentment que la dona decideixi denunciar o no, s'enfronta a la "falta de protocols clars" d'actuació i a la "absència de formació específica" dels professionals que les atenen, tant policia com personal mèdic, forense i judicial.
LES VÍCTIMES DE VIOLACIONS, LES "GRANS OBLIDADES"
En aquest sentit, apunta que la conseqüència directa és la falta de denúncia i que això deixa Espanya a la cua de la Unió Europea, concretament en el lloc 25 de 32, que es tradueix en 2,65 violacions denunciades per cada cent mil habitants, segons les últimes dades d'Eurostat. Entre el gener i el juny del 2018 es van denunciar 788 violacions, més de 4 al dia, segons les dades del Ministeri de l'Interior.
Aquestes xifres contrasten amb les de la Macroenquesta sobre Violència contra les Dones a Espanya del 2015, que revela que més de 3,2 milions de dones han patit violència sexual. Però ni aquestes enquestes ni les dades de denúncies reflecteixen la dimensió real de la violència sexual a Espanya, segons l'ONG, que denuncia la falta d'informació oficial sobre aquesta qüestió, necessària per a la implantació de polítiques públiques específiques.
A aquesta "invisibilització" del problema, aquesta organització hi afegeix la falta de polítiques públiques en matèria de violència sexual, sobretot quan aquesta es produeix fora de l'àmbit de la parella o exparella, és a dir, per tercers, perquè no s'inclou en la Llei Integral contra la Violència de Gènere.
"Aquestes víctimes són les grans oblidades", afirmen des d'Amnistia, que reclama la reforma dels delictes contra la llibertat i indemnitat sexual del Codi Penal, amb un tipus específic de violació en què l'element clau sigui el consentiment lliurement atorgat, tal com estableix el Conveni d'Istanbul del Consell d'Europa, ratificat per Espanya el 2011.
MANQUES A "TOTES" LES AUTONOMIES
L'ONG constata que a totes les comunitats autònomes existeixen manques en l'atenció a les víctimes. En concret, constata que "cap" de les 17 autonomies no compta amb 'centres de crisis' amb personal multidisciplinari i amb una "veritable especialització" en violència sexual, disponibles les 24 hores del dia, tots els dies de l'any, com estableix el Consell d'Europa.
A més, assenyala que hi ha deu comunitats autònomes --Aragó, les Balears, les Canàries, Castella-la Manxa, Extremadura, el País Basc, Galícia, La Rioja, Múrcia i Navarra-- i Ceuta i Melilla, que manquen de centres d'atenció especialitzats per a víctimes de violència sexual.
A Catalunya, malgrat produir-se avanços amb la Llei per erradicar la violència masclista i la creació de centres d'atenció especialitzats, veu "deficiències" com la falta d'un protocol de coordinació interinstitucional i demana al Govern i Parlament que treballin per desplegar mesures concretes.
Els protocols d'actuació o coordinació són diferents a cada autonomia. Encara que l'atenció mèdica, inclosa l'exploració ginecològica, estigui garantida, no obstant això, a unes comunitats és necessària la denúncia per rebre atenció sanitària. Per això, l'ONG reclama revisar, actualitzar i garantir l'aplicació del Protocol Comú per a l'Actuació Sanitària davant la Violència de Gènere, inclosa la violència sexual, del 2012.
A MADRID CAPITAL CAL DENUNCIAR PRIMER
Mentre que a Andalusia es pot acudir al centre mèdic abans o després de la denúncia, a Madrid capital cal denunciar abans d'acudir a La Paz, que és l'únic hospital de referència per garantir la presència de personal forense, cosa que no és necessaria en d'altres municipis d'aquesta comunitat.
L'obligatorietat de posar una denúncia pot "invisibilitzar", segons Amnistia, les dones en situació d'especial vulnerabilitat, com a migrants en situació irregular, treballadores domèstiques, o dones amb discapacitat que "en molts casos" són violades o abusades pels seus familiars o cuidadors, les mateixes persones amb les quals haurien d'acudir a comissaria o a un centre mèdic en el cas que decidissin denunciar.
"LI VEIA A LA CARA QUE NO EM CREIA"
La falta d'una adequada formació amb perspectiva de gènere les persones que atenen les víctimes de violència sexual és un altre dels obstacles als quals les afectades s'enfronten. "Les preguntes eren molt repetitives, i feia com cares, em feia sentir incòmoda, perquè jo li veia a la cara que no em creia", relata una dona sobre l'interrogatori a la comissaria.
Per als autors de l'estudi, la roba de la víctima, l'hora en què es va produir la violació, si havia begut o la seva nacionalitat "no poden ser arguments utilitzats per minvar la seva credibilitat" per part d'agents policials o forenses: "La sort de la víctima no pot dependre de la sensibilitat de la persona que la rebi".
