PAMPLONA, 3 Ene. (EUROPA PRESS) -
El magistrat que ha emès el vot particular en la interlocutòria que manté la llibertat provisional per als condemnats de La Manada mostra la seva "discrepància" amb els altres dos magistrats de la Secció Segona de l'Audiència de Navarra i advoca per decretar l'ingrés a presó dels cinc condemnats.
En el seu vot particular, el president de la Secció Segona, José Francisco Cobo Sáenz, considera que "resultava procedent estimar la pretensió formulada a l'uníson per totes les acusacions", en concret, per la Fiscalia, l'acusació particular i les acusacions populars, d'ingrés a presó provisional dels cinc condemnat a nou anys de presó per un delicte d'abús amb prevalença amb la finalitat "d'assegurar la presència d'aquests processats en el procés quan pot inferir-se racionalment un risc de fuga".
Després de la sentència del TSJN de confirmació de la pena imposada als cinc condemnats, el magistrat que discrepa indica que "en coincidència amb l'apreciació unànime en aquest extrem de totes les acusacions, la confirmació de l'assenyalat pronunciament condemnatori, tenint en compte la gravetat de la pena imposada, consolida i reforça els factors que han de ser avaluats, per apreciar que la mesura cautelar personal és necessària per procurar la fi legítima assignada a la presó provisional, i concreta en l'evitació de la substracció a l'acció de la Justícia".
Indica que existeixen dues sentències condemnatòries en aquest cas, "en les quals s'imposa i ratifica l'atribució a les persones processades d'un delicte al qual s'assigna una pena --entre d'altres--, de nou anys de presó". "Es tracta per tant d'una pena que supera nítidament, fins a gairebé duplicar-lo, el llindar inferior de cinc anys, considerat en el Codi Penal, com a límit per diferenciar els delictes greus dels menys greus --article 33 d'aquest cos legal--", afegeix.
Al seu parer, l'avaluació d'assumptes com "l'estabilitat domiciliària dels processats, la disponibilitat de mitjans per poder desenvolupar la seva vida, la integració en el seu context familiar i convivencial extens" no permeten "conjurar eficaçment el risc que els processats se sostreguin a l'acció de la Justícia".
Segons afegeix, "aquesta determinació no pot derivar-se de l'observança durant el temps transcorregut des que els processats van ser excarcerats, de les condicions que li van ser imposades per al manteniment de la seva situació personal, ni de la dada que, coneguda la confirmació de la sentència condemnatòria, en seu d'apel·lació, pel que fa al delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals, les persones condemnades han continuat complint els requeriments a l'observança dels quals es vincula el sosteniment de la situació de llibertat provisional".
