BARCELONA, 18 abr. (EUROPA PRESS) -
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) posa el focus en la història social amagada darrere d'arquitectures utòpiques emblemàtiques a través d'una vintena d'obres de l'artista català Domènec, considerat un rescatador dels relats socials catapultats per la supremacia d'edificis i els seus artífexs.
L'exposició 'Ni aquí ni enlloc', que obrirà les seves portes aquest dimecres fins a l'11 de setembre i que viatjarà a Manila, se celebra al Macba i al Pavelló Mies van der Rohe, on també es podrà visitar una instal·lació que contraposa la imatge de l'Exposició Universal amb la realitat social poc explicada del mateix lloc.
Acompanyada de Domènec (Mataró, 1962), la comissària Teresa Grandas ha explicat l'objectiu de la mostra, que no segueix un ordre cronològic, de "recórrer la distància entre les utopies i les realitats socials", fruit de 20 anys de carrera de l'artista.
Ha subratllat que l'artista parteix d'una "visió crítica del present i des d'una projecció de futur", tractant d'evidenciar la violència latent i implícita que fluctua entre utopies i distopies.
L'exposició busca ser un joc d'anada i tornada entre la utopia, que va inventar Tomás Moro al segle XVI, partint del grec 'oú' (no) i 'talps' (lloc), intenta "fer aflorar les coses que a primera vista no es veuen".
"AIXECAR LA CATIFA"
La seva voluntat és la d'"aixecar la catifa" institucional de grans construccions i buscar capes per veure les trames de conflicte de vides quotidianes que han passat en aquest lloc, que sovint apareix com a congelat i estàtic.
Així, rescata el relat social amagat darrere de la Casa de la Cultura de Finlàndia, que va projectar Alvar Aalto en la dècada dels 50, i que va ser construït per desenes de voluntaris que es van apuntar a construir un projecte de "casa comuna", el significat original de la qual ha quedat en l'oblit.
En una de les instal·lacions parla amb voluntaris, molts ja persones jubilades, que al seu moment van participar "orgullosos" en aquest projecte utòpic, ara en mans de l'Ajuntament de Hèlsinki i del que ara es coneix només el seu valor arquitectònic i el seu artífex.
OBRE AMB 'VOYAGE EN ICARIE'
La instal·lació 'Voyage en Icarie' (Viatge a Icària, 2012) obre l'exposició, remetent a les idees del socialista utòpic Étienne Cabet i a un projecte fallit que va impulsar Narcís Monturiol per crear una societat més justa i igualitària.
Un altre exemple de transformació és el de l'edifici barceloní Casa Bloc del Gatcpac, que va néixer com una construcció d'habitatges col·lectius per a treballadors amb guarderia i serveis de primera necessitat en el cor de Sant Andreu, tenint en compte que en el Raval els obrers vivien amuntegats.
Una altra de les instal·lacions és la de 'Souvenir Barcelona' (2017) i en ella proposa al públic agafar una edició de 27 postals amb fotos que recullen rastres de violència i tensió viscuda en espais emblemàtics i una explicació històrica darrere.
En l'exposició també es pot veure la instal·lació '24 hores de llum artificial' (1998), en què reprodueix una habitació del lluminós hospital de Paimio, a Finlàndia, també de l'arquitecte i dissenyador Alvar Aalto, però transformat en una estada cega i inhòspita.
PRESOS POLÍTICS
La instal·lació 'Arquitectura Espanyola' (1939-1975) proposa un catàleg d'obres públiques que es van fer a Espanya durant el franquisme amb la mà d'obra dels presoners republicans, mentre que la instal·lació 'Real Estate', "reflecteix fins a quin punt arquitectura i urbanisme formen part d'una estratègia de guerra".
De fet, Real Estate israelià és el nom de la propietat immobiliària que venia terrenys molt barats per animar persones del col·lectiu jueu a assentar-se en aquesta terra, després de la II Guerra Mundial.
