Va introduir a Espanya el lacanisme i els corrents freudianas des de la seva activitat contracultural
BARCELONA, 21 març (EUROPA PRESS) -
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) reviu les aportacions del pensador Oscar Masotta en una exposició, que reconstrueix la trajectòria intel·lectual del teòric i artista argentí que va introduir a Espanya els corrents freudianas de Jacques Lacan i va viure els últims quatre anys de la seva vida a la capital catalana.
En la presentació de la mostra 'La teoria com a acció. Oscar Masotta', que es podrà visitar fins l'11 de setembre, el director del Macba, Ferran Barenblit, ha celebrat que el recorregut encaixa en el relat del museu, que reivindica les aportacions intel·lectuals de tots els països americans.
L'exposició, que farà una última parada en recorregut a Buenos Aires després de recórrer Mèxic, és fruit d'anys d'una investigació liderada per la comissària Ana Longoni, que ha col·laborat amb la filla de l'artista, Cloe Masotta, en la cerca de les petjades de la figura de l'artista, crucial en les transformacions del camp cultural argentí i iberoamericà.
"INTEL·LECTUAL-FAR"
La comissària ha ressaltat la complexitat del pensament intel·lectual de Masotta amb paradigmes de pensament que van des de l'existencialisme a l'estructuralisme, també del psicoanàlisi a la semiologia, les avantguardes artístiques i la historieta: "És un intel·lectual-far entre els anys 50-70".
Longoni ha considerat "inquietants", alhora que fascinants, les aportacions intel·lectuals de Masotta des de molt diversos camps que va viure a Barcelona amb gran vitalitat i immersió des de la dissidència sexual, la contracultura, la nova esquerra i una explosió després d'una llarga i vida grisa de dictadures a Argentina.
EN TALLER DE GUINOVART
L'experta ha ressaltat que la veu de Masotta es va escoltar "des dels marges", tenint en compte que mai va acabar traient-se el títol de Filosofia, encara que va impartir nombroses classes amb centenars d'alumnes; la primera a Barcelona, va tenir lloc al taller de l'artista Josep Guinovart.
Tenint en compte la seva activitat prolixa i múltiples camps d'acció, l'exposició no segueix un ordre lineal, sinó que integra en nou blocs les múltiples constel·lacions en què va incidir Masotta, prestant especial atenció en la seva acció a la capital catalana, a diferència de la mostra que es va veure a Mèxic.
Els 'Papers personals' que Masotta concebia com a "exercicis per pensar" es converteixen en la porta d'entrada del recorregut, que centra un altre bloc en l''Exili i psicoanàlisi', indagant en les petjades deixades pel pensador a Catalunya, on es va vincular a joves com Alberto Cardín, Eugenio Trías o Federico Jiménez Losantos.
'LITERATURA I PERONISME'
El capítol 'Literatura i peronisme' recull la seva participació en els anys 50 en el nucli més jove de la revista 'Contorn', el seu abordatge de la literatura de Roberto Arlt i vinculació amb el Moviment Obrer Comunista.
L'àmbit titulat 'Imatgers argentins' presa prestada la seva expressió per referir-se a l'art pop en Argentina, del que cercava reivindicar la "pluralitat de proposicions" de la producció local respecte a l'art nord-americà.
El bloc 'Historieta: literatura dibuixada' mostra les iniciatives pioneres en el reconeixement de la condició artística del còmic per part de Masotta, qui va publicar dos llibres sobre aquest camp des d'una perspectiva semiológica.
ESTUDI DELS MITJANS
L''Art dels Mitjans' mostra les idees i realitzacions d'un col·lectiu de què va formar part al costat de Roberto Jacoby, Eduardo Costa i Raúl Escari i amb qui va experimentar i va estudiar la materialitat social dels mitjans de comunicació, sobretot la seva capacitat de construir esdeveniments, que ni tan sols havien succeït.
Amb aquest grup, van crear l''Antihappening', obra fundacional del col·lectiu i amb la qual van aconseguir 16 publicacions en mitjans d'un happening que mai va arribar a esdevenir, ha explicat la comissària.
El 'Masotta happenista' apareix en un altre bloc que mostra com el pensador feia una reflexió teòrica sobre aquest fenomen, i es va bolcar a produir-los, mentre que altres tres blocs més exploren la seva faceta polemista i la persistència de les seves idees.
