BARCELONA, 18 oct. (EUROPA PRESS) -
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) dedica a partir de dijous una exposició retrospectiva a la colombiana María Teresa Hincapié (1954-2008), una artista situada en el llindar de diverses disciplines i essencial en la història de la performance de llarga durada.
L'exposició 'Si aquest fos un principi d'infinit' reuneix una àmplia selecció de les seves obres, com fotografies, vídeos, documentació escrita, diapositives, testimoniatges visuals i material d'arxiu amb la voluntat de mostrar la seva pràctica, que la cocomissària i conservadora del Macba, Claudia Segura, ha definit com una "simbiosi entre art i vida" en la qual evidencia una formació teatral rigorosa.
Hincapié es va iniciar en el teatare com a membre del grup Acto Latino, influenciat per les idees de Jerzy Grotowski i l'horitzó experimental que va obrir al voltant del concepte de teatre pobre, i el 1990 va rebre el primer premi del XXXIII Saló Nacional d'Artistes, per la seva performance de llarga durada 'Una cosa es una cosa', la primera obra efímera, no conceptual, que va obtenir aquest guardó.
L'acció va consistir a col·locar a l'espai expositiu totes les coses que l'artista tenia a casa, i el 1996 va tornar a rebre aquesta distinció per 'Divina proporción', una obra performativa que la va portar a ocupar l'espai expositiu durant dies.
Coproduïda entre el Museo de Arte Moderno de Medellín (Colòmbia) i el Macba, l'exposició es presenta com la "primera temptativa" d'exposar l'art inclassificable d'Hincapié, i adopta el títol de la primera acció performativa de l'artista i que va conjuminar en la seva obra l'experiència teatral i les preocupacions com la hiperproductivitat, el consumisme i la relació amb el planeta.
L'exposició està estructurada a partir d'uns eixos temàtics que condensen algunes de les preocupacions o dels moments més importants de la seva trajectòria: un 'Preàmbul' que descriu la transició del teatre a les arts visuals, i 'Si aquest fos un principi d'infinit', que recull el desenvolupament d''Una cosa es una cosa', una de les seves obres més emblemàtiques.
La mostra continua amb un grup d'obres que reflexionen sobre la feminitat al món i que amb el títol 'Soc una dona que ja no és una dona' reivindica l'ésser mutant; el projecte 'Hacia la sacralidad', que inclou les seves recerques espirituals; el projecte de llarga durada d'Aldea-Escuela, en què posa en pràctica les seves aproximacions pedagògiques; 'Pies que lamen', amb la lentitud i el caminar com elements de resistència, i 'Esta tierra es mi cuerpo', d'estil ecologista.
