Actualitzat 31/03/2015 16:06

El MAC vincula problemàtiques de la democràcia atenesa amb l'actualitat en una exposició

Exposición 'Demos. Vivir en democracia', del Museo de Arqueología de Catalunya
Foto: EUROPA PRESS

Relaciona el cas de Temístocles i l'ostracisme amb el cas Snowden

   BARCELONA, 31 (EUROPA PRESS)

El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) alberga a partir d'aquest dijous i fins al 28 de juny l'exposició 'Demos. Viure en democràcia', que convida a reflexionar sobre aquest sistema a través d'una mirada als seus orígens, l'Atenes clàssica, no exempta de "problemàtiques" i que l'exposició vincula amb casos actuals.

   El director del MAC, Josep Manuel Rueda, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que el museu "no vol quedar al marge dels debats de la societat actual" i que, amb aquesta exposició, pretén aportar dades per a la reflexió, ja que ha considerat que la sala no ha d'aportar respostes, sinó interrogants que els ciutadans han de respondre.

   L'exposició se centra en la democràcia atenesa, que va néixer amb les reformes de Clístenes l'any 509 aC i va perdurar fins al 322 aC --quan el regne de Macedònia va suprimir aquest model de govern--, i que durant més de cent vuitanta anys va aportar com a novetat la participació i el control sobre els governants.

   Jordi Principal, que comissaria la mostra al costat de Daniel Gómez i Toni Ñaco del Hoyo, ha manifestat que la societat té "idealitzada" la democràcia d'Atenes, i ha clarificat que durant aquest període van sorgir problemàtiques nascudes del fet de viure en democràcia.

QUATRE CASOS

   En aquest sentit, l'exposició pren com a fil conductor quatre casos de l'antiguitat atenesa personalitzats en les figures de Temístocles, Antígona, Lisístrata i Sòcrates, que es presenten com a referents de debat dels conceptes d'ostracisme, legalitat versus legitimitat, unió pacífica del poble i concepció intransigent de la llei, respectivament.

   La mostra introdueix fets del passat que, amb una altra aparença, són de debat actualment, per la qual cosa a l'espai Àgora --situat al centre de la sala-- un audiovisual mostra la correlació entre els casos de la Grècia clàssica i algunes situacions actuals.

VINCULACIÓ AMB L'ACTUALITAT

   Així doncs, es relaciona el cas de Temístocles i l'ostracisme amb els casos de Snowden, el jutge Garzón i la dimissió de Nixon, i el mite d'Antígona i la llei versus la legitimitat amb les manifestacions en contra de la llei de l'avortament a Espanya i la consulta del 9N.

   La marxa de Luther King el 1963 a Washington, el moviment 15M i la creació de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) recorden el cas de Lisístrata, i les execucions dels anarquistes Sacco i Vanzetti i la condemna d'Alan Turing es vinculen al final tràgic de Sòcrates.

   L'explicació dels casos de l'Atenes clàssica s'acompanya de peces de ceràmica de l'època i de representacions teatrals en vídeo, a càrrec de l'Institut del Teatre.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés