BARCELONA, 16 oct. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora d'Osca Luz Gabás, guanyadora del LXXI Premi Planeta, dotat amb 1 milió d'euros, per la novella histrica 'Lejos de Luisiana', ha dit aquest diumenge que no recorre a l'escriptura com una eina de reivindicació i que aposta per la no politització: "Més lectura i menys política".
En la roda de premsa després de proclamar-se guanyadora en una gala celebrada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Gabás ha explicat que ella escriu motivada per la curiositat i amb voluntat d'illustrar els altres.
"Intento cada vegada més en el meu entorn despolititzar la vida i relativitzar, perqu si no perdrem l'amabilitat", ha dit Gabás, que va ser alcaldessa de Benasc (Osca).
'Lejos de Luisiana', que es va presentar amb el títol 'Río arriba' i sota el pseudnim Hoja de fresno, est ambientada finals del segle XVIII en una colnia francesa que passa a mans espanyoles, on diferents tnies i cultures conviuen en un difícil equilibri.
És un "fresc dels últims 40 anys del segle XVIII al cor dels Estats Units" que compta amb gran varietat de personatges, des de criolls francesos a esclaus i tribus d'indis.
Per ella, és una novella sobre la vida, les relacions familiars, els anhels, els condicionants de l'poca, la política, el desig, l'ambició, la passió i el sexe, i "transita entre la illustració i el romanticisme", i també entre la histria i la literatura.
"BATALLA ENTRE LA RAÓ I LA PASSIÓ"
En la novella hi ha una historia amor versemblant i coherent entre un indi i una súbdita francesa en la qual cadascú té el seu viatge físic i emocional, de trobades i desacords, "en una batalla entre la raó i la passió, que és l'eix vertebrador" de la trama.
Ha dit textualment que el procés de documentació i escriptura ha estat un caos que gairebé li "costa la salut" i que la va posar a prova per la dificultat de buscar les fonts --moltes de les quals en angls-- i contrastar la informació, una tasca per la qual va recórrer a l'ajuda de la seva germana.
DOCUMENTAR UN PERÍODE HISTRIC, "UN TRENCACLOSQUES"
Ha considerat que documentar un període histric és un "trencaclosques" i que ha estat grcies a la seva cultura cinematogrfica que ha pogut ordenar, desgranar i explicar amb precisió els detalls d'aquesta poca, des dels detalls fins als costums, el menjar o la vestimenta.
Per ella, la novella perfecta ha de tenir tres característiques bsiques: que ensenyi al lector, que l'entretingui i que el commogui, uns requisits que segons ella reuneix el gnere de la novella histrica.
