MARC OBIOLS, CONSELLERIA DE TERRITORI
LLEIDA, 3 ago. (EUROPA PRESS) -
L'ús d'un ictiocida biodegradable usat en una prova pilot ha aconseguit erradicar el veró de dos llacs del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Tres Estanys del Mig i Tres Estanys del Baix, segons informen el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat en un comunicat conjunt aquest dilluns.
L'actuació per a la seva eliminació va començar al setembre de l'any passat en el marc del projecte europeu Life Resque Alpyr, després que s'introduís com a esquer viu a la pesca recreativa de la truita, la qual cosa va provocar alteracions en els ecosistemes.
El projecte va consistir en l'aplicació de la roterona amb l'objectiu de restaurar l'equilibri ecològic, "generant així evidència científica sobre l'eficàcia d'aquesta metodologia", i és la segona vegada que s'utilitza a l'Alt Pirineu català.
Els resultats mostren una millora de la transparència de l'aigua i el retorn d'amfibis i invertebrats que van ser vulnerables a la introducció del veró, el qual sembla que "es degrada a la velocitat prevista inicialment, amb una vida mitjana d'entre 10 i 20 dies", ha explicat l'investigador de l'Institut del Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), Barend L. van Drooge.
La roterona s'ha mantingut confinada en els dos llacs, sense arribar al riu que es troba sota aquests, i ha demostrat la seva efectivitat després de la primera aplicació que va tenir al Pirineu, al llac de Manhèra de la Val d'Aran.
A més, en aquest cas "el repte era especialment rellevant perquè la intervenció es va dur a terme en un sistema de majors dimensions, en tractar-se de llacs interconnectats", ha informat el director de Sorelló Estudis al Medi Aquàtic, Quim Pou-Rovira.
Al llac Tres Estanys del Mig s'havien dut a terme altres activitats per erradicar el veró sense acabar d'aconseguir-ho, (com a xarxes, paranys i pesca elèctrica) però aquestes actuacions prèvies han permès que l'eliminació del peix sigui més ràpida que a Tres Estanys del Baix.
El director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Marc Garriga, assegura que la prova pilot "demostra que és possible recuperar ecosistemes que havien perdut part de la seva biodiversitat i generar coneixement per afrontar reptes similars en altres llacs del Pirineu".
PARTICIPANTS DEL PROJECTE
L'actuació ha coordinat diverses entitats, com Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic S.L. i l'Associació La Sorellona; la Conselleria de Territori; la Universitat de Barcelona; el Conselh Generau d'Aran; la supervisió científica del Centre d'Estudis Avançats de Blanes i l'IDAEA-CSIC; i el suport del Parc natural de l'Alt Pirineu i la Forestal Catalana.
El projecte Life Resque Alpyr té com a objectiu la recuperació d'hàbitats aquàtics de muntanya mitjançant la millora de la conservació als Pirineus i als Alps.
