BARCELONA, 8 jul. (EUROPA PRESS) -
L'ús del catal entre la població adulta ha crescut lleugerament en tots els mbits i s'acosta als nivells previs a l'arribada de la "gran onada migratria" entre els anys 2003 i 2008, amb un 94,4% de la població que entén el catal --128.000 persones més--; un 81,2% que el sap parlar --160.000 més--; un 85,5% que el sap llegir --300.000 persones més-- i un 65,3% que el sap escriure --400.000 persones més--.
Segons l''Enquesta quinquennal d'usos lingüístics de la població', de la Conselleria i l'Idescat, que s'ha presentat en roda de premsa aquest dilluns, hi ha més persones que saben catal, amb percentatges que se situen progressivament en la línia dels de fa 15 anys.
La consellera de Cultura de la Generalitat, Maringela Vilallonga, ha dit que estan contents amb aquests resultats i que cal llegir aquesta enquesta en positiu, i ha destacat que l'escola "fa un bon paper i la immersió lingüística funciona".
Aix s'ha produt en un escenari en el qual, entre el 2013 i 2018, s'ha registrat un saldo migratori global de 90.000 persones, encara que han arribat a Catalunya 280.000 persones nascudes a l'estranger, cosa que, segons la directora general de Política Lingüística, Esther Franquesa, significa que en proporció "s'ha crescut lleugerament més".
D'altra banda, el 76,4% de la població adulta utilitza el catal durant un dia qualsevol, un ús que creix lleugerament en l'mbit comercial i que s'estanca en les entitats bancries: "Els carrers són també una escola", ha dit Franquesa, que ha animat a no deixar d'utilitzar-lo als carrers.
AUGMENTA L'ÚS COMBINAT
Ha avisat que augmenta l'ús combinat de llengües, catal i castell, perqu ha crescut el nombre de persones que tenen tant el catal com el castell com a llengua inicial.
Concretament, 2 milions de persones tenen el catal com a llengua inicial --una xifra que ha passat del 31% al 31,5% de la població adulta--, mentre que el castell ha baixat lleugerament de 3,4 milions a 3,3, encara que un 52,7% de la població la té com llengua inicial --una xifra que se situava en el 55,1% l'any 2013--.
CREIXEN TOTES LES HABILITATS
Franquesa ha celebrat que totes les habilitats del catal --parlar, entendre, llegir i escriure-- han millorat respecte a l'any 2013, i en una retrospectiva des del 1981, sempre s'ha incrementat: les quatre habilitats creixen i ho fa de manera "espectacular" la d'escriure el catal, que passa del 31,5% al 65,3% des de l'any 1981.
També ha destacat els comportaments lingüístics dels joves: "No són tan negatius com sentim", ha dit Franquesa, que ha remarcat l'augment de l'ús compartit del catal i el castell.
MOSTRA AMB MÉS BASE
El director de l'Idescat, Xavier Cuadras, ha explicat que la novetat de la mostra és la seva ampliació, que passa de 7.500 a 9.000 persones, cosa que permet obtenir una "mostra significativa" i més representativa territorialment.
Per situar les dades, Cuadras ha concretat que un 40% dels residents catalans són nascuts fora de Catalunya; del 60% restant, un 15% té els dos pares nascuts fora de Catalunya, de manera que només un 45% dels ciutadans han nascut a Catalunya o tenen almenys un dels dos progenitors nascuts a Catalunya.
LES XARXES SOCIALS, "UN FAVOR"
La consellera ha destacat que la comunicació a través de les xarxes socials i aplicacions de missatgeria ha fet un "favor" a l'ús del catal, amb missatges de mbil en catal que han desinhibit els qui no el van aprendre a l'escola, especialment entre les persones més grans.
Sobre el polmic castellanisme 'cumpleanys' que fa servir la cantant Rosalía en la seva última canó --en catal--, la consellera ha reivindicat que "els creadors tenen el dret, ja ho deia Horaci, de dir lliurement el que vulguin", i que després les institucions lingüístiques poden decidir aprovar els neologismes que considerin; i ha celebrat que la llengua és un element mbil.
