Anagrama reedita la seva novel·la de debut, 'Las afueras', un "inici del camí"
BARCELONA, 7 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor barceloní Luis Goytisolo ha manifestat aquest dimecres en la presentació de la reedició del seu debut narratiu fa 60 anys 'Las afueras' (Anagrama) --Premi Biblioteca Breve 1958--: "Espero que segueixi existint una afició als llibres i que no acabi".
En roda de premsa, ha explicat que el segle passat es deia que el cinema acabaria amb la novel·la, i no ha estat així, sinó que més aviat "abans s'acabarà el cinema", de manera que ha desitjat que existeixi una perllongada afició a la lectura.
Ha descrit aquesta novel·la de debut com un assaig de la seva narrativa i un inici del camí, i ha dit que la seva vocació era construir un conjunt de nou capítols, amb una idea global que fes que "el lector fos part del producte final".
Dels nou capítols que es va plantejar inicialment, van ser set els publicats, ja que un no li va agradar com li va quedar i un altre, 'Claudia', el va publicar Destino a part, ha detallat.
RECEPCIÓ DESIGUAL
Ha dit que en aquella època la recepció de la novel·la va ser desigual encara que en general bona, i malgrat que molts insistien que era una novel·la social, ell "mai" va tenir aquesta idea.
"Em semblava una obra sobrepassada. No sabia el que buscava, ho vaig comprendre amb 'Antagonía'" --integrada per quatre volums--, ha dit sobre aquesta novel·la protagonitzada per personatges aparentment inconnexos, però units per espai i temps.
Ha recordat la "confusió" que es va generar al principi, ja que molts van pensar que era un llibre de relats i no una novel·la, i ha agregat que a 'Antangonía' va trobar més el seu propi estil.
"És una obra que he marginat en la mesura que inicialment no em va satisfer del tot", ha confessat l'autor, que volia que la novel·la fos una composició, amb aportacions del lector.
Ha dit que no sabia que trigaria 17 anys a il·luminar al complet 'Antagonía', i encara que era partidari de publicar les quart parts en un sol llibre, es van publicar segons es van anar escrivint, la qual cosa va crear confusió sobre si eren relats: "És una sola novel·la".
"NENS DE MOLT DE COMPTE"
Després de rellegir el seu text de debut, 'Las afueras', per a la reedició, ha destacat la sobrietat de les seves pàgines, "alienes al pas del temps", i el descobriment del paper del subconscient i de temes dels quals no havia estat conscient d'escriure.
En aquesta relectura, també va descobrir moltes al·lusions a la seva mare, que va morir en els bombardejos del Teatre Coliseum el 1937, i va descobrir que hi havia molts esments a la Guerra Civil de les quals no era conscient.
"Em va cridar l'atenció els nens que surten en tota la novel·la", ha destacat, dient que sempre són nens de molt de compte, potser per uns pensaments més perversos del que ell era conscient llavors.
Sobre aquests nens, majoritàriament dolents, ha recordat nens de la seva infància que el molestaven i que destruïen nius d'orenetes, encara que ha rememorat que ell també havia entrat en alguna casa deshabitada i s'havia enfrontat a algun llebrer: "Potser en el llibre carregava tintes amb aquests nens tan rars".
ELS GOYTISOLO, "TRES PUNTS CARDINALS"
"Dels germans Goytisolo, ha dit que eren tres punts cardinals: "Ni el Juan ni jo ens explicàvem el que escrivíem. El José Agustín era més gran, i es va assabentar de l'escriptura de la novel·la pel premi", ha recordat.
Ha assenyalat que "mai va haver-hi gelosia ni conflictes" entre els germans per l'escriptura, i ha subratllat que tots van començar molt primerencs, si escau als sis o set anys dibuixant, fins i tot llavors pensava que li podria agradar més dibuixar que escriure perquè la seva primera obra va ser un còmic.
Als 13 va començar amb la poesia i després als 14 ho va deixar i es va estrenar amb els relats, i s'ho va passar al llavors crític Josep Maria Castellet, al qual li van agradar els seus relats; a més, ha destacat que va tenir "mestres" com Ernest Hemingway i Cesare Pavese.
De tots dos va sentir la seva presència en la seva novel·la de debut, 'Las afueras', però en rellegir a Pavese va sentir que ja no li agradava, igual que li va succeir amb 'El Jarama', de Rafael Sánchez Ferlosio.
Sobre el futur, ha dit que "potser" escrigui algun relat, a l'estil de 'Coincidencias', però no una novel·la llarga, ha detallat.
