BARCELONA 19 març (EUROPA PRESS) -
Els ecosistemes marins profunds --de 100 a 1.000 metres de profunditat-- estan dominats per espècies longeves que arriben a viure centenars o milers d'anys, mentre que en aigües succintes abunden generalment les que només viuen algunes desenes d'anys, segons un estudi en el qual han participat investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).
La investigació, publicada en la revista 'Proceedings of the Royal Society of London', detalla per primera vegada l'impacte dels factors ambientals com a llum, nutrients, temperatura i pertorbacions físiques en els patrons de longevitat d'espècies que habiten en els fons marins com els corals, gorgònies, esponges i macroalgues.
Els ecosistemes marins són els més abundants del planeta, i els més estudiats són els que es troben sobretot a profunditats màximes d'entre 30 i 40 metres, i l'estudi apunta que, malgrat la variabilitat biològica dels ecosistemes oceànics, com més gran és la profunditat, més longeves són les espècies marines que viuen adherides al substrat.
La professora del Departament de Biologia Evolutiva de la UB Cristina Linares ha dit que se sabia de forma teòrica que els factors ambientals dels ambients profunds afavorien que la vida s'allargués en molts organismes, però que no hi havia cap estudi que "demostrés cuatitativa i sistemàticament aquest patró entre la profunditat i la longevitat".
El treball es basa en diferents estudis de distribució i longevitat d'espècies marines sesiles --corals, gorgònies, esponges, macroalgues i bivalves-- i en un estudi a llarg termini del coral vermell, com a espècie longeva i emblemàtica del Mediterrani.
MÉS DE 500 ANYS
El treball ha determinat que el coral vermell pot viure fins a més de 500 anys i que és una de les espècies d'antozoos més longeves descrites fins ara.
En el Mediterrani, els corals 'Lophelia pertusa' i 'Madrepora oculata', grans constructors d'esculls marins, també mostren un perfil d'alta longevitat.
L'investigador de la UB Ignasi Montero Serra ha dit que en els hàbitats més profunds "predominen les espècies amb major longevitat: són organismes amb dinàmiques poblacions també estables, taxes de creixement molt lentes, alta supervivència dels adults i menor èxit reproductor".
En aigües succintes, la diversitat d'estratègies de vida és major i poden coexistir espècies de perfil més longeu amb altres de vida més curta, amb unes poblacions que són més dinàmiques i fluctuants.
Els investigadors han alertat sobre els efectes de l'acció humana en els habitants més vulnerables dels fons marins, ja que els hàbitats més profunds són "sensibles" als impactes que augmenten la mortalitat.
Les espècies dels fons més profunds mostren una resiliència baixa davant l'impacte ambiental generat per activitats humanes que poden ser altament destructives, com la pesca d'arrossegament.
