MADRID, 5 oct. (EUROPA PRESS) -
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat una enquesta, en la qual s'han analitzat 130 països, que avisa que la pandèmia del coronavirus ha frenat l'atenció a la salut mental en el 93% de les regions, malgrat que la crisi del coronavirus ha augmentat la demanda dels serveis sanitaris que presten aquesta atenció.
I és que, tal com ha recordat l'organisme de les Nacions Unides amb motiu de la celebració, el proper 10 d'octubre, del Dia Mundial de la Salut Mental: el duel, l'aïllament, la pèrdua d'ingressos i la por pel coronavirus desencadenen problemes de salut mental o agreugen els existents.
De fet, es creu que moltes persones poden afrontar nivells més alts de consum d'alcohol i drogues, insomni i ansietat. A més, l'OMS ha recordat que la covid-19 en si mateix pot provocar complicacions neurològiques i mentals, com el deliri, l'agitació o l'accident cerebrovascular. Les persones amb trastorns mentals, neurològics o per ús de substàncies preexistents també són més vulnerables a la infecció per SARS-CoV-2, perquè poden tenir un risc superior de patir resultats greus i, fins i tot, la mort.
"La bona salut mental és fonamental per a la salut i el benestar en general. La covid-19 ha interromput els serveis essencials de salut mental a tot el món just quan més es necessiten. Els líders mundials han d'actuar amb rapidesa i decisió per invertir més en programes de salut mental que salven vides, durant la pandèmia i després", ha dit el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.
En concret, l'enquesta, elaborada entre el juny i l'agost del 2020, ha analitzat com ha canviat la prestació de serveis mentals, neurològics i per ús de substàncies a causa de la covid-19, els tipus de serveis que s'han interromput i com els països s'han començat a adaptar per superar aquests obstacles.
En aquest sentit, més del 60 per cent va informar d'interrupcions en els serveis de salut mental per a persones vulnerables, inclosos nens i adolescents (72%), adults (70%) i dones que requereixen serveis prenatals o postnatals (61%).
Així mateix, el 67 per cent va veure interrupcions en l'assessorament i la psicoteràpia; el 65 per cent en serveis crítics de reducció de danys; i el 45 per cent en el tractament de manteniment amb agonistes opioides per a la dependència d'opioides.
EL 35% DELS PAÏSOS HA INTERROMPUT LES INTERVENCIONS URGENTS
Més d'un terç (35%) va advertir interrupcions en les intervencions d'emergència, incloses les de persones que experimenten convulsions prolongades; síndromes greus d'abstinència per ús de substàncies; i deliri, sovint un signe d'una afecció mèdica subjacent greu.
Així mateix, el 30 per cent va informar interrupcions en l'accés a medicaments per a trastorns mentals, neurològics i per ús de substàncies; i al voltant de les tres quartes parts van informar almenys d'interrupcions parcials dels serveis de salut mental a l'escola i al lloc de treball (78% i 75% respectivament).
Tot i que molts països (70%) han adoptat la telemedicina o la teleteràpia per superar les interrupcions dels serveis en persona, existeixen disparitats significatives en l'acceptació d'aquestes intervencions. Més del 80 per cent dels països d'ingressos alts van informar que havien implementat la telemedicina i la teleteràpia per tancar les bretxes en la salut mental, en comparació amb menys del 50 per cent dels països d'ingressos baixos.
L'OMS ha emès orientació als països sobre com mantenir els serveis essencials, inclosos els serveis de salut mental, durant la covid-19 i ha recomanat que els països assignin recursos a la salut mental com un component integral dels seus plans de resposta i recuperació. També ha instat els països a monitoritzar els canvis i les interrupcions en els serveis perquè puguin abordar-los.
I és que, tot que el 89 per cent dels països van informar en l'enquesta que la salut mental i el suport psicosocial són part dels seus plans nacionals de resposta a la covid-19, només el 17 per cent d'aquests països tenen fons addicionals complets per cobrir aquestes activitats.
Tot això destaca la necessitat de més diners per a la salut mental. De fet, l'OMS ha assenyalat que a mesura que continuï la pandèmia, s'imposarà una demanda encara més gran als programes de salut mental nacionals i internacionals que han patit anys d'insuficiència crònica de fons.
