Un informe conclou que el racisme immobiliari és "una pràctica estructural"
BARCELONA, 16 febr. (EUROPA PRESS) -
L'Oficina d'igualtat de tracte i no discriminació de la Generalitat va rebre en 2025 un total de 425 denúncies, el que representa un increment del 21% respecte a les 350 de l'any anterior, informa aquest dilluns la Conselleria d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat en un comunicat.
Ho han explicat la secretària d'Igualtat de Drets i No discriminació, Gina Pol, i la directora general de Drets Humans i Lluita contra els discursos de l'odi, Noa Monràs, en una compareixença en el Parlament.
Han destacat la labor del departament per consolidar un model de protecció integral que posa el focus en l'acompanyament a les víctimes, la prevenció i la transformació de les estructures que generen desigualtat a Catalunya.
L'informe de 2025 consolida la tendència creixent, ja que al 2023 havia rebut 282 denúncies, i ha dit que és especialment rellevant que 290 dels 425 expedients han estat iniciats directament per les pròpies víctimes.
Aquest any, el departament ha implementat un sistema més exhaustiu de classificació, permetent desglossar els eixos de discriminació amb major detall, i s'ha desplegat una llista de 32 subeixos tècnics, com la xenofòbia, la islamofobia, l'antigitanismo, la lesbofobia o la discapacitat intel·lectual, que permeten als professionals "una anàlisi més fina".
L'oficina ha optimitzat el tràmit de denúncia amb un nou formulari web que corregeix errors tècnics i incorpora la perspectiva de la interseccionalidad, recollint si una víctima sofreix múltiples motius de discriminació creuats en un mateix cas.
RACISME IMMOBILIARI
Monràs ha presentat també el 'Informe per a la transformació antiracista de l'àmbit de l'habitatge', un diagnòstic monogràfic que té com a objectiu dotar a les administracions públiques d'un marc comú i criteris clars per actuar contra l'exclusió residencial.
L'estudi conclou que el racisme immobiliari "no és un fet aïllat, sinó una pràctica estructural i generalitzada al mercat de lloguer català" que vulnera el dret de determinats col·lectius.
L'informe posa de manifest que l'origen nacional o l'aparença física actuen com "un predictor independent d'exclusió", i que persones amb solvència econòmica acreditada, nòmines altes i contractes indefinits pateixen el rebuig sistemàtic dels intermediaris pel seu accent o cognoms.
El departament ha assegurat que la lluita contra aquesta discriminació "requereix transitar de la 'neutralitat formal' cap a una igualtat substantiva", i ha dit que això implica que la tasca de l'oficina no es limita a la potestat sancionadora.
