EUROPA PRESS/UNIVERSIDAD DE MÁLAGA - Arxiu
Espanya és líder en alumnat d'infantil, repetidors en secundària, universitaris graduats i 'ninis', segons l'informe de 2018
MADRID, 11 set. (EUROPA PRESS) -
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) alerta que el 55% dels fills de pares sense estudis de batxillerat tampoc aconsegueix aquest nivell formatiu quan són adults, "un parany intergeneracional" que pot provocar "alts nivells de desigualtat d'ingressos" a Espanya, assenyala l'informe 'Panorama de l'Educació: Indicadors de l'OCDE 2018', publicat aquest dimarts 11 de setembre.
El percentatge de població adulta que no té cap títol d'educació secundària superior a Espanya és d'un 43%, però l'informe adverteix que aquest percentatge en els joves d'entre 25 i 34 anys se situa al 34%, doblegant la mitjana de l'OCDE, que és del 15%.
Aquesta dada revela a més una bretxa de gènere, segons aquest informe que analitza l'estat de l'educació a països de tot el món, ja que a Espanya "els homes corren un major risc que les dones de no aconseguir una titulació d'educació secundària superior". En concret, d'11 punts percentuals, una bretxa només superada a l'OCDE per Portugal, amb 14 punts percentuals.
"Els nens d'entorns desfavorits tenen menys probabilitats d'accedir a l'educació superior", destaca l'OCDE a les conclusions a nivell internacional de l'informe de 2018, apuntant que els fills sense pares amb nivell universitari tendeixen a cursar més estudis de Formació Professional que altres secundaris, i a més és "menys probable" que finalitzin aquests estudis.
"Totes les persones mereixen l'oportunitat de créixer, desenvolupar-se i contribuir plenament a la societat", ha defensat el secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría, en la presentació de l'informe a París (França).
LA DESPESA ESPAÑOLA, PER SOTA DE LA MITJANA
Malgrat que el 55% dels espanyols de pares sense educació secundària superior tampoc aconsegueixen aquest nivell, un 24% el superen i aconsegueixen obtenir una titulació universitària, segons l'informe de l'OCDE, que assenyala un any més que Espanya gasta menys en educació que la mitjana dels països del seu entorn.
Segons l'informe de l'OCDE, la despesa espanyola en educació és del 4% respecte al seu Producte Interior Brut (PIB) mentre la mitjana de la UE se situa en el 4,2% i la mitjana dels països de l'OCDE en el 4,5%. A més, la despesa per alumne a Espanya s'ha reduït entre els anys 2010 i 2015 un 11% en educació primària i secundària, i un 13% en educació superior.
La despesa pública d'Espanya per nivells educatius en inferior a les mitjanes de l'OCDE i dels 23 països de la UE tant als nivells de primària i secundària, que no aconsegueix el 2,7% mentre a l'OCDE ascendeix al 3% i a la UE al 3,2%, com a l'educació superior, que a Espanya és del 0,8% del PIB, mentre la mitjana de l'OCDE i de la UE és de l'1%.
El descens de la despesa educativa a Espanya entre els anys 2010 i 2015 va coincidir a més amb un augment del nombre d'estudiants a tots els nivells d'ensenyament, segons l'informe de l'OCDE. El 2015, la despesa per estudiant d'educació primària i secundària a Espanya era del 89% del que es destinava cinc anys abans, mentre aquesta despesa per alumne va augmentar, durant el mateix període, un 5% als països de l'OCDE.
En els ensenyaments superiors, la despesa espanyola per estudiant el 2015 era el 87% del que es gastava el 2015. En aquest mateix lustre, la mitjana de despesa per alumne als països de l'OCDE va augmentar un 12%.
MENYS BRETXA SALARIAL
L'informe apunta la bretxa salarial entre homes i dones amb estudis universitaris és la sisena més baixa de l'OCDE. En concret, les dones universitàries espanyoles reben un salari mitjà del 81% del que reben homes amb el mateix nivell d'estudis, mentre la mitjana de l'OCDE és del 74%. No obstant això, el 2005 el percentatge era del 83%.
La bretxa salarial augmenta quan el nivell d'estudis és més baix. D'aquesta manera, les dones d'entre 25 i 64 que no havien aconseguit un títol d'educació secundària superior ingressaven el 78% del salari dels homes.
"Les diferències de gènere també segueixen sent una realitat", ressalta l'OCDE a les seves conclusions, apuntant que "els nens tenen més probabilitats que les nenes de repetir, abandonar l'escola i no obtenir una educació terciària", però "malgrat el seu millor acompliment a l'escola, les dones encara tenen pitjors resultats d'ocupació i d'ingressos" a nivell internacional.
ESPANYA, LÍDER EN EDUCACIÓ INFANTIL I REPETIDORS
D'altra banda, l'informe de l'OCDE ressalta que la taxa espanyola de matriculació en educació infantil i en la fase més primerenca de primària supera als països del seu entorn: a Espanya el 96% dels nens i nenes de 3 i 4 anys estan matriculats en una escola, un percentatge que supera en 20 punts a la mitjana de l'OCDE, que és del 76%.
A més, aquesta taxa de matriculació s'ha mantingut estable a Espanya des de 2005, disminuint el nombre d'alumnes per professor un 12% en aquestes etapes primerenques mentre les matriculacions s'incrementaven en un 44%, segons l'OCDE.
A l'educació infantil també existeix una bretxa entre els fills de pares amb estudis superiors o sense ells, segons l'informe. A Espanya, la diferència de nens menors de 3 anys, fills de pares universitaris, matriculats a una escola infantil és de 12 punts en comparació als nens de pares sense aquests estudis superiors.
Respecte a l'educació secundària, Espanya és el país de l'OCDE amb la xifra més alta de repetidors en aquesta etapa educativa, amb un 11%, mentre la mitjana és del 2%. La majoria, un 60%, d'aquests alumnes repetidors són nois.
"Una proporció tan alta d'alumnes repetidors implica uns costos considerables, tenint en compte que el 2015 la despesa per alumne d'educació secundària a Espanya era de 7595,28 euros", adverteix l'OCDE.
Malgrat aquestes xifres de repetidors, l'informe subratlla que en l'última dècada ha augmentat "de forma considerable" les taxes de graduació en educació secundària superior a Espanya, en concret 25 punts percentuals entre 2055 i 2016. En aquest any, la taxa espanyola d'ingrés a la universitat va ser del 73%, la qual cosa supera a la mitjana de l'OCDE, que era del 66%. A més, el percentatge de titulats universitaris a Espanya, un 58%, supera a la mitjana de l'OCDE (49%) i de la UE (44%).
MÉS OCUPACIÓ COM MILLOR FORMACIÓ
L'informe revela que el percentatge de titulats universitaris espanyols amb ocupació, un 77%, és inferior a la mitjana dels països estudiats, amb un 84%, però és "notablement superior" a la taxa d'ocupació d'aquells que no tenen una titulació d'educació secundària superior com a batxillerat, que se situa al 61%.
A Espanya, la xifra de 'ninis', joves que ni estudien ni treballen, també supera a la mitjana de l'OCDE. El 2017, un de cada cinc joves espanyols d'entre 18 i 24 anys no tenia ocupació ni estudiava, un 20,9% enfront del 14,5% de mitjana de la resta de països.
POC ALUMNAT A FP
El Ministeri d'Educació i Formació Professional ha posat el focus en les dades en les hores que dediquen els professors espanyols a impartir classe, amb un 50% de l'horari laboral reglamentari enfront del 44% de mitjana als països de l'OCDE. També el "menor percentatge d'alumnes" en cicles formatius de grau mitjà de Formació Professional (FP), la que s'estudia després de l'etapa obligatòria, amb un 35% davant del 48% de mitjana europea.
Aquest passat dilluns, la ministra d'Educació i FP, Isabel Celaá i el president del Govern, Pedro Sánchez, va presentar els agents socials el seu pla per impulsar la FP a Espanya i "adaptar-la als canvis i demandes de la nova economia i del teixit productiu", segons Moncloa.
