També presenta un informe sobre l'LGTBI-fòbia a Catalunya el 2025
BARCELONA, 26 juny (EUROPA PRESS) -
L'Observatori contra l'LGTBI-fòbia ha registrat 135 incidències des de l'1 de gener fins al 26 de juny a Catalunya, una tendència "similar" a l'any passat, i amb una presència significativament superior al juny que en els mesos anteriors.
Així ho han explicat en una roda de premsa aquest divendres els coordinadors tècnics de l''Informe sobre l'Estat de l'LGTBI-fòbia a Catalunya el 2025', Cristian Carrer i Albert Carrasco, i la jurista del gabinet jurídic de l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia, Bàrbara Monllor.
A més de l'anàlisi quantitativa, avançada al gener, el treball repassa el marc legal de la llei 13/2025 i fa una anàlisi centrada en la relació entre identitat de gènere i orientació sexual i habitatge, entre d'altres.
LLEI 23/2025
Monllor ha apuntat que la llei 13/2025 dels drets de les persones LGBTI i l'erradicació de l'LGTBI-fòbia, en l'elaboració de la qual va participar l'Observatori, és un "pas endavant" i que cal garantir-ne el desplegament efectiu.
Ha elogiat les definicions que inclou sobre identitat de gènere i la precisió en les formes i àmbits de violència contra les persones LGTBI, i ha celebrat que no es limiti a posar sancions sinó que contempli "mesures de reparació".
La jurista també ha dit que s'ha d'activar el formulari de gènere per recollir les identitats no-binàries en els documents administratius, i ha expressat dubtes sobre el fet que les xarxes d'Atenció Integral LGTBI+ de Catalunya puguin assumir de manera efectiva totes les competències que la llei els atorga sense prou recursos.
HABITATGE I INTERSECCIONALITAT
Carrer ha alertat que hi ha "poques" intervencions específiques sobre sensellarisme i pertinença al col·lectiu, tot i que hi repercuteixi de manera concreta a través de ruptures familiars, migracions i desnonaments, entre d'altres.
Ha apuntat que el dret a l'habitatge no és només un dret bàsic sinó que s'ha d'erigir com un "espai amable i d'arrelament", i que el sensellarisme s'ha d'entendre com un continu d'exclusió residencial en què pot intervenir l'LGTBI-fòbia.
Així, ha criticat les pràctiques d'exclusió agreujades per situacions de discriminació directa o indirecta, a més d'assetjament veïnal, o per "limitacions importants" en el sistema d'atenció, com la manca de perspectiva LGTBI en molts serveis o la insuficiència de recursos institucionals.
L'INFORME
L'informe, tal com es va avançar al gener, recull 353 casos d'LGTBI-fòbia a Catalunya el 2025, un increment de 35 incidències respecte al 2024, en què el 46,5% corresponen a homes gais i un 35,7% a persones trans, les que registren un increment més gran, particularment les dones trans.
En la mateixa línia, la gaifòbia es presenta com l'origen discriminatori més prevalent (50,9% dels casos), seguida de la transfòbia (30,7%), que manté una "tendència creixent", i el tipus més freqüent són les mostres d'odi i exaltació (24,7%), seguides de les agressions físiques (21,5%) i de l'assetjament (18,1%).
El volum majoritari de les agressions es concentra a la franja de 18-35 anys, seguida per la de 36-50, amb una mitjana total de 35,2 anys; la poca presència de menors d'edat i més grans de 65 anys es podria explicar, segons els autors de l'informe, per "infradenúncia".
El 58,8% de les incidències registrades es produeixen en cap de setmana i el 41,6% entre setmana, amb més presència al juliol, abril i juny; geogràficament, Barcelona és la província amb un percentatge més elevat d'incidències en relació amb la seva projecció territorial (tenint en compte el seu pes demogràfic), amb un 49,8%.
Els àmbits on s'ha registrat més discriminació són la via pública (25,4%), l'àmbit laboral (14,8%), que presenta l'increment més rellevant, i internet i les xarxes socials (13,7%).
CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
El treball constata una "estabilització" de les comunicacions d'incidències per LGTBIfobia, i defensa establir polítiques públiques basades en la prevenció, detecció i intervenció, a més de promoure l'educació i la sensibilització sobre la diversitat.
Així mateix, entre d'altres, recomana aprovar el règim sancionador de les lleis 13/2025 i 19/2020; dotar de recursos econòmics, humans, materials i socials el teixit associatiu LGTBI+, i impulsar una estratègia integral contra el 'sexili', la migració forçada per raó d'orientació sexual o identitat de gènere.
