GIRONA, 13 jul. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Lluís Busquets i Grabulosa acaba de publicar un assaig a partir de l'actuació del senador Lluís Maria Xirinacs que raona per què considera que els polítics catalans "van estafar" als seus ciutadans al decidir-se el futur de Catalunya en la transició, de manera que l'autor conclou que aquesta actitud política ha estès l'independentisme entre la gent.
En declaracions a Europa Press, ha explicat que 'Xirinacs i l'estafa de la transició. La Constitució i l'Estatut' (Ara Llibres) demostra que "els actuals desitjos d'independència radiquen en les claudicacions a l'hora d'elaborar els textos fonamentals durant la transició", referint-se a la Carta Magna (1978) i a l 'Estatut (1979).
A més, considera "una victòria pòstuma" de Xirinacs el suport popular a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), a la qual Busquets defineix com una conseqüència del treball d'organitzacions anteriors, començant per l'Assemblea de Catalunya (1971-77), l'extinció de la qual Xirinacs va advertir com a un gran error.
Com a exemple del protagonisme que donava a la voluntat popular, l'assaig destaca una frase que consta a la portada --'La independència no es demana; es pren'-- i una altra que li va fer famós: 'Els assumptes públics són massa importants per deixar-los només en mans dels polítics'.
Precisament sobre la voluntat del poble, Busquets constata que avui l'ANC "comporta una estructura de la societat civil a poder popular, més enllà de qualsevol poder polític sortit democràticament d'unes eleccions", com teoritzava Xirinacs: es tracta de la distinció que va acabar fent i teoritzant el senador entre política i demòtica.
En efecte, el senador opinava que el poder polític estaria fiscalitzat pel poder popular si aquest està prou organitzat, cosa que ell plantejava a base d'assemblees, començant pels barris i localitats, fins a arribar a formar una verdadera assemblea nacional amb delegats democràticament elegits.
L'ESTATUT I LA CONSTITUCIÓ
El llibre repassa aquesta teoria: comença analitzant com s'ha arribat a la situació actual, i després descriu l'activisme de Xirinacs de 1975 a 1980, quan s'extingeix l'Assemblea de Catalunya i quan la seva lluita en pro de l'amnistia el porta a participar en la Constitució amb un paquet d'esmenes, entre les quals raona el seu rebuig que la sobirania resideixi en el poble espanyol.
L'assaig segueix amb la reproducció d'aquestes esmenes que va presentar a la Carta Magna --que converteix a Espanya en una presó de nacions, deia--, i a continuació transcriu un document inèdit: el seu text alternatiu a l'Estatut de 1979, que Busquets contrasta amb la norma que finalment es va adoptar i també amb la qual es va aprovar el 2006.
Al pròleg, l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, evoca les "actituds crítiques" que sentia al col·legi al seu professor Xirinacs quan era sacerdot escolapi, i afegeix que les seves esmenes a la Constitució el converteixen en un personatge premonitori de les necessitats que perviuen avui i que requereixen una segona transició, com també afirma Busquets.
El periodista, escriptor i professor Lluís Busquets i Grabulosa (Olot, 1947) és doctor en filologia catalana, llicenciat en filosofia per la UB i en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.
Entre els seus últims llibres estan els assajos 'Última notícia de Jesús el Natzarè' (2006), 'Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena' (2009) i 'Carta al Papa' (2010), i les novel·les 'El testament de Moisès' (2007) i 'Albada a Lisboa' (2011).
