CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 14 Març (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Lluís Busquets i Grabulosa ha presentat aquest dimecres 'Llums de sincrotró. La guerra (in)civil des dels ulls d'un estudiant d'avui' (Balasch Editor), en què narra la fugacitat de la vida i l'absurditat de la guerra.
Per a l'editor Ramon Balasch, la novel·la a què dona lloc aquesta trama "cal situar-la entre 'Incerta glòria' i 'Pa negre", de Joan Sales i d'Emili Teixidor respectivament.
Durant l'acte en el Sincrotró Alba, tant l'autor com el crític literari Sam Abrams han explicat que la llum de sincrotró és una metàfora de la vida: "Tota vida humana és com un obrir i tancar d'ulls", ha dit Busquets per reflectir aquests impulsos de llum.
La narració parteix d'un adolescent actual que elabora un treball de recerca de Batxillerat i té en la seva família una víctima de la Guerra Civil: el jove madura a mesura que avança el seu treball, amb el qual hi ha un "traspàs de la memòria humana a les altres generacions", segons Abrams.
Abrams ha dit que Busquets ha aspirat amb aquest llibre al que Richard Wagner va anomenar obra d'art total --en aquest cas, sobre la condició humana--, i reflecteix "la integritat del coneixement humà, que integri el sentit humanístic de les ciències i les lletres", i el sincrotró simbolitza en la novel·la que la persona no és l'únic protagonista de l'existència.
Ha definit Busquets com una "màquina de cultura i de literatura veritablement excepcional" per escriure en tants gèneres, a més de ser professor i activista cultural, malgrat no ser un personatge popular, i Abrams el considera infravalorat.
LA SEVA NOVEL·LA MÉS AMBICIOSA I RICA
"De les seves sis novel·les des de 1984, és la més ambiciosa, plena i rica" perquè ha reconduït en ella tot el seu saber: com a contista, poeta --en recórrer al sincrotró, "metàfora que lliga tot el llibre i la vida" per la petitesa humana dins de la naturalesa--, memorialista, assagista, historiador i periodista --cercant el pols d'una generació--.
Ha definit el text com una mescla de subgèneres, amb amor, guerra, exili i ciència, encara que considera que el tema que preval és la condició humana en una situació límit: la Guerra Civil Espanyola, i ha insistit que les novel·les de guerra no solen abordar la guerra, sinó les reaccions humanes que provoquen.
També ha destacat la mescla de tres artistes en l'obra: la literatura de Busquets, la il·lustració amb peces del pintor i escultor Jordi Junyent, i "la faç oculta de Ramon Balasch: els seus llibres són objectes artístics".
Junyent ha explicat que les seves obres en aquest llibre --concebudes majoritàriament per a la novel·la-- reflecteixen que ningú guanya en la guerra, sinó que és una derrota, encara que acaba arribant un renaixement.
Han presentat l'acte la directora del Sincrotró Alba, Caterina Biscari, i el seu president honorari, Ramon Pascual, que ha lamentat l'escepticisme i fins i tot rebuig d'alguns polítics quan es va impulsar, malgrat que "no ha costat més que la fitxa de Neymar", i el projecte es va aprovar el 2002, i es va inaugurar fa vuit anys.
