David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
Destaca el mèrit de l'empresari enmig de les convulsions de l'època
BARCELONA, 12 maig (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Sergi Doria ha presentat aquest dimarts el seu llibre 'Joaquín de Gispert y el Liceo. Una historia barcelonesa' (Byron Books), que narra la influència de l'empresari en la construcció d'aquest teatre.
Doria ha destacat el mèrit de Joaquín de Gispert (1799-1889) d'impulsar el Liceu enmig de les convulsions de l'època i superant altres contrarietats.
Va posar la primera pedra del teatre el 1844, en el solar on hi havia hagut el convent dels Trinitarios Descalzos.
Una dècada abans, en 1835, havia estat l'any d'una 'bullanga' i de la crema de convents a la ciutat, inclòs l'atac al dels trinitarios, que De Gispert va intentar preservar.
CONSERVATORI I DESPRÉS TEATRE
De Gispert va rebre en 1844 l'encàrrec del Liceu Filarmónico d'adquirir el terreny del convent i edificis annexos, per construir una seu d'ensenyament musical i un teatre (primer es va fer el conservatori i després el teatre).
Doria explica que en 1844 es va posar la primera pedra "en un ambient poc propici", perquè al proper Teatre de la Santa Creu li desagradava la futura competència (i va passar a anomenar-se Principal quan el Liceu va obrir).
El Liceu es va inaugurar en 1847, així que De Gispert "va complir els terminis" per a la construcció, i aquest mateix any va obrir també el Cercle del Liceu, encara amb el nom de Casino.
Des dels anys 60, De Gispert va deixar la seva relació directa amb el Liceu, amb el qual va perdre molts diners, i va morir als 90 anys.
Sergi Doria (Barcelona, 1960) és periodista cultural de 'ABC', professor universitari i autor d'assaig i novel·la, en bona part amb Barcelona com coprotagonista.
FRANCISCO GAUDIER I NÚRIA DE GISPERT
A l'acte han assistit el president de Cercle del Liceu, Francisco Gaudier; descendents de la família De Gispert, inclosa l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert (rebesneta); el president del patronat del Liceu, Salvador Alemany, i l'escriptora Carme Riera, entre altres.
Gaudier ha explicat que el Cercle va impulsar el llibre com un reflex més de "la ciutat dels prodigis", parafrasejant la definició de Barcelona d'Eduardo Mendoza.
