La França lliure el va condemnar a 20 anys de tasques forçades per col·laborar amb l'enemic
BARCELONA, 19 març (EUROPA PRESS) -
El periodista César González-Ruano (1903-1965) "va espoliar, va extorsionar i va delatar" jueus i membres de la resistència al París ocupat pels nazis, segons revelen l'assagista Rosa Sala i el reporter Plàcid Garcia-Planes al 'El marquès i l'esvàstica' (Anagrama).
González-Ruano emergeix de tres anys d'investigació a 20 arxius de vuit països com un "penques" que es va vendre als nazis escrivint per al ministeri de Goebbels, va traficar amb salconduits falsos i va espoliar un pis de més de 800 metres quadrats d'un jueu fugit de París, guanyant-se la desconfiança tant de la resistència com dels règims alemany i italià.
La França lliure el va condemnar a la indignitat nacional i a 20 anys de tasques forçades per col·laboració amb l'enemic, després que un sastre armeni amb el qual va compartir cel·la a la presó militar de Cherche-Midi l'acusés d'informar els nazis sobre els presos, una condemna que s'ha documentat per primera vegada, tot i que el mateix cronista la citava al seu diari de més de mil pàgines: "Potser és una qüestió de relativisme moral. Llegeix aquest país? Com llegeix?", s'ha preguntat Garcia-Planes, que ha expressat la seva perplexitat perquè mai s'hagi esmentat res sobre aquesta qüestió en els pròlegs de cap de les seves obres.
L'obra parteix de l'acusació de l'anarquista Eduardo Pons Prades contra González-Ruano, a qui va vincular amb una trama a París que acabava amb la matança de jueus a Andorra --això no es va poder comprovar-- i inclou la narració en temps real de la investigació, amb els seus "fracassos i impotències".
GANGRENA MORAL
El llibre mostra l'estat de gangrena moral del París dels anys 30, sobretot a la colònia d'espanyols afins al règim nacional, "que es dedicaven a estafar jueus amb la mateixa tranquil·litat de qui baixa a prendre un cafè", i González-Ruano es revela com un exemple dels nombrosos periodistes que es van vendre al règim de Hitler --el camí cap a Auschwitz és ple de paraules i de linotípies, segons Garcia-Planes--.
Els autors han destacat el seu esforç per posar noms i traçar les històries de les persones enganyades per González-Ruano, que mai nomena els jueus en els seus escrits biogràfics, i descobriments com l'existència d'un sisè descendent il·legítim d'Alfons XIII, una filla la mare del qual va ser Carmen de Navascués, tia de la companya del periodista, que pensava obtenir del rei el títol de marquès de Caggigal.
Sala ha considerat que l'antisemitisme del periodista, que es presentava com a marquès sense ser-ho, està connectat amb la seva "sensació de pertànyer a un grup humà superior amenaçat per una raça inferior jueva", i Garcia-Planes s'ha referit al debat entre l'ètica i l'estètica que suscita la seva figura, que combina la falta d'ètica amb la seva perícia d'escriptor.
