BARCELONA, 5 abr. (EUROPA PRESS) -
El periodista barceloní Víctor Fernández ha editat el volum 'No te olvides de escribir. La famila García Lorca en sus cartas' (Akal), que reuneix més de 220 cartes entre el poeta granadí i la seva família.
El llibre reuneix les cartes, postals i telegrames "de les quals es té notícia fins avui" dirigides per Federico García Lorca als seus pares i les que el poeta va rebre de Vicenta Lorca Romero, la seva mare.
El punt de partida del llibre és el volum 'Cartas de Vicenta Lorca a su hijo Federico' (RBA), del que Fernández va ser també editor el 2008, i del que sorgia un retrat de la mare i una imatge més íntima del poeta.
No obstant això, com assegura Fernández en la introducció del llibre, el volum no podia limitar-se a una reedició d'aquell, sinó que era necessari incorporar els descobriments epistolars realitzats després de la seva edició, com els presentats en les exposicions 'Geografía postal. Las postales de las familias García Lorca y De los Ríos' de 2012 i 'Memoria en movimiento. Lorca y el archivo' de 2024 i la col·lecció epistolar conservada per Bernabé López García.
DES DE 1910-1911
El recorregut s'inicia amb la primera carta coneguda de García Lorca, datada entre 1910 i 1911, dirigida a la seva mare i conclou amb una rebuda pel seu germà Francisco García Lorca i Laura dels Rius, a l'octubre de 1947, ja mort el poeta.
Entre mig, més de 200 cartes, amb un gruix en el qual el poeta explica a la seva família el seu pas per la Residència d'Estudiants, la publicació de les seves obres i el muntatge de les seves peces teatrals; la seva estada a Nova York, Cuba i Buenos Aires; les dels seus pares --Federico García Rodríguez i Vicenta Lorca Romero-- a l'escriptor, i la correspondència amb els seus germans.
El llibre també recull una carta que va enviar l'actriu Margarida Xirgu a la mare del poeta per l'èxit de 'Mariana Pineda', o una de la mare al crític literari Rafael Martínez Nadal datada el 1944 sobre els drets d'autor del seu fill.
En el pròleg de l'obra, la historiadora i escriptora Esther López Barceló assegura que Fernández retorna amb el volum la "veu més íntima i espontània i, sobretot, ha portat al segle XXI els calius d'un amor familiar que segueix crepitant".
