Víctor Fernández investiga els artistes amb cartes, declaracions i material inèdit
BARCELONA, 18 Mar. (EUROPA PRESS) -
El periodista i escriptor Víctor Fernández explora la relació entre Salvador Dalí i Pablo Picasso amb el llibre 'Picasso y yo' (Elba), una col·lecció de cartes, escrits de Dalí i declaracions de testimonis de primera mà, que inclou material inèdit i una investigació de Fernández, que ha volgut desmentir tòpics sobre els dos.
Fernández aborda la relació des del punt de vista de Dalí, ja que totes les cartes menys una les firma ell: "Només existeix una carta coneguda de Picasso a Dalí --que fins ara era inèdita-- però en la correspondència consta que hi ha hagut altres contactes", ha revelat aquest dimecres en roda de premsa.
Dalí va conèixer Picasso l'abril del 1926 i de la trobada va sorgir una relació d'admiració i rivalitat que, amb el temps, va transformar la fascinació del jove Dalí pel mestre Picasso en gairebé una obsessió, ha relatat.
En els anys 30 es van veure amb certa assiduïtat, tot i que no existeix cap foto dels dos junts, però el temps i els ideals polítics els van distanciar: Picasso es va acostar al comunisme mentre que Dalí es va convertir en el pintor de cambra del franquisme, tot i que "no prenia cartes a l'assumpte, i fins i tot va arribar a il·lustrar poemes de Mao", ha descrit.
Tot i això, Fernández ha posat èmfasi a desmentir que la seva relació fos tan freda com es diu: "Picasso va fer gairebé de mecenes per a Dalí, donant-li diners, pagant un viatge i presentant-li contactes, com a mínim fins al 38", ha defensat.
"Després, hi va haver fins a tres intents de tornar-se a veure i, tot i que no van arribar a tenir lloc, hi havia intenció de reconciliar-se", ha descrit l'autor.
Basant-se en les cartes, amb data de fins al 1970, l'autor ha observat que "no era un relació de col·legues, era més una obsessió de Dalí cap a Picasso --que va arribar a calcar part dels seus quadres i afegir la frase 'Visca Picasso!'--, al qual a causa de la distància d'edat veia com un pare", ha descrit.
Picasso, per part seva, ho veia probablement com un deixeble i, tot i que no era tan efusiu, va mostrar sentir-se afalagat per l'admiració que li professava el jove i fins i tot va confessar que Dalí era el seu favorit de la generació, ha apuntat.
DOS TOROS MIURES
Fernández ha assenyalat la correspondència com el material "que sol ser més inèdit d'aquest tipus d'artistes, i és una alegria llegir cartes amb tanta informació i que porten tant de temps tancades en un calaix", ha relatat.
"Investigar la relació era com torejar amb dos miures, amb dos pesos pesants, en un duel d'egos en el qual no se sap qui és més potent dels dos", ha valorat.
"Moltes de les cartes de Dalí són provocacions, i a vegades no havia de saber què respondre-li, però consta que li feien gràcia", ha valorat l'autor, que ha afegit que potser en algun moment surten cartes de Picasso d'alguna col·lecció privada.
L'enllumenament del llibre coincideix amb l'exposició que el Museu Picasso de Barcelona dedica als dos artistes, i Fernández ha apuntat que la complementa: "L'exposició va a un nivell més científic, i la meva tasca ha estat més periodística".
"Els últims anys treballant amb Sabater, que ha estat secretari de Dalí, he pogut accedir a tanta informació que Dalí sembla un més de la família", ha confessat Fernández, que ha afegit que va arribar a Dalí des de Federico García Lorca i, de fet, l'autor va dedicar un llibre epistolari a tots dos, 'Querido Salvador, Querido Lorquito'.
