Analitza 12 'thrillers' "conspiranoics" de l'època davant una producció actual "dispersa"
BARCELONA, 1 des. (EUROPA PRESS) -
El periodista Javier Márquez Sánchez acaba de publicar l'assaig 'Las sombras del poder en 35 mm' (Muddy Waters Books), que analitza la transcendència de grans 'thrillers' polítics o conspiranoics del cinema dels anys 70 i els contrasta amb l'actitud dels cineastes i el públic actual, "en els dies de les 'fake news'".
En unes declaracions a Europa Press, ha explicat que Occident encara tenia en els 70 la il·lusió que un 'thriller' sobre corrupció esquerdés la realitat, mentre que Occident només conserva avui la consciència crítica, però no la confiança en què una pel·lícula canviï alguna cosa davant "Donald Trump, les 'fake news' i el ressorgir de la ultradreta".
El llibre analitza cinematogràficament i històricament 'Z' (França-Argentina 1969), 'Punishment Park' (EUA 1971), 'Acció executiva' (EUA 1973), 'Serpico' (EUA-Itàlia 1973), 'La conversa' (EUA 1974), 'El último testigo' (EUA 1974), 'Els tres dies del Còndor' (EUA 1975), 'Tots els homes del president' (EUA 1976), 'Network, un mundo implacable' (EUA 1976), 'Capricorn u' (EUA 1978), 'La síndrome de la Xina' (EUA 1979) i 'Veredicte final' (EUA 1982).
L'autor no veu avui un cinema occidental ni un públic fomentant pel·lícules com aquestes, tot i que sí veu "guspires: alguns directors continuen interrogant el poder, però ja no des de la gran conspiració, sinó des del col·lapse moral o l'esgotament del sistema".
Malgrat el fet que la ficció actual hagi perdut aquest paper del cinema dels 70, Márquez Sánchez creu que aquesta funció l'hereten avui el relat documental i el periodisme narratiu, amb "un tipus de relat molt 'conspiranoic' en la seva lògica, tot i que no sempre utilitzi aquesta paraula".
"MÉS ENLLÀ D'OCCIDENT"
Ara només troba algunes pel·lícules sobre corrupció política, crisi climàtica i manipulació mediàtica, però de manera més dispersa que antigament, amb una excepció: "Més enllà d'Occident, curiosament, sí percebo més energia política".
Veu cineastes a l'Amèrica Llatina, Àsia i l'Orient Mitjà que "miren el poder amb una barreja de ràbia, ironia i desesperació molt pròxima a l'esperit dels 70": ho atribueix al fet que són llocs on la democràcia està en construcció o en runes, diu, per la qual cosa el seu cinema encara conserva una urgència que a Occident s'ha diluït.
Quant a Espanya, considera que el cinema de la democràcia ha mirat molt el poder (sobretot a la corrupció i la Transició), però gairebé sempre des d'un model més realista o costumista que des de la conspiració: "Ens interessen més 'els de baix' i les conseqüències que 'els de dalt' i el complot".
Márquez Sánchez (Sevilla 1978) ha estat subdirector de Cambio16, Esquire, Forbes i Tapas; col·labora en diversos mitjans; és autor dels assajos 'Paul Simon i Art Garfunkel. Negociaciones y canciones de amor', 'Rat Pack. Viviendo a su manera', 'Elvis. Corazón solitario', 'Fuera de carta' (amb Rodrigo Varona), 'A peseta por estampita', 'Uno de los vuestros', 'Honky Tonk Heroes, los forajidos de la música country' i les novel·les 'La fiesta de Orfeo', 'Los rebeldes de Crow', 'Letal como un solo de Charlie Parker' (Premi Novelpol), 'Afilado como un blues a medianoche', 'La balada de Sam' i 'La ciudad de las almas tristes'.
