Pajares: qui fuig de les conseqüències del canvi climàtic té dret a "protecció a un altre país"
BARCELONA, 12 des. (EUROPA PRESS) -
El president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), Miguel Pajares, ha publicat en castellà i en català el llibre 'Refugiats climàtics. Un gran repte del segle XXI' (Rayo Verde/Raig Verd), que defensa la condició de refugiats de les persones que surten del seu país a causa del canvi climàtic.
"Les persones que fugen de les conseqüències del canvi climàtic no són mers migrants econòmics i, per tant, tenen dret a rebre protecció a un altre país", ha sostingut l'antropòleg social i biòleg en una entrevista a Europa Press.
Ha reconegut que el concepte de refugiat és polèmic i que encara genera molt debat entre els juristes i acadèmics perquè, quan són canvis lents, com una sequera, la pujada del nivell del mar o la desforestació, és "més difícil de detectar, perquè la decisió de fugir és del migrant".
Segons la Convenció de Ginebra de 1951, només es considera que tenen dret a refugi els perseguits per raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o les seves opinions polítiques: "Ni tan sols s'incloïen les víctimes de conflictes bèl·lics".
No obstant això, l'admissió d'aquesta possibilitat amb el Protocol de Nova York de 1967, i algunes de les característiques dels actuals refugiats climàtics, porten a Pajares i a altres activistes i acadèmics a considerar que els migrants climàtics també haurien de rebre la condició de refugiats.
Segons Pajares, "en els casos en què els efectes del canvi climàtic són lents i irreversibles, estem parlant d'una migració forçosa, cosa que enllaça molt amb la idea de les víctimes de conflictes, per exemple", i també ha vinculat el canvi climàtic a una qüestió política.
"Al final, aquests migrants són víctimes d'una acció o inacció política: són 30 anys de governs dels països rics que saben el que fan al no frenar el canvi climàtic i incomplir els tractats i que, per tant, són responsables de la situació d'aquestes persones", ha assegurat.
350 MILIONS AL 2026
L'autor augura que en 40 anys es duplicarà el número de refugiats al món: "És un càlcul aproximat, però al 2026 podríem passar dels 175 milions de refugiats actuals a 350", i creu que són xifres assumibles que no han d'espantar excessivament.
"El problema no és el volum de les migracions, sinó el canvi climàtic: si passem d'un 3,5% de població emigrada a un 6%, és gestionable si es fan les polítiques adequades", segons Pajares, que prefereix posar el focus en les conseqüències del canvi climàtic.
El llibre dedica els seus dos primers capítols a demostrar amb fets la crisi climàtica i a descriure els efectes al Tercer Món de la "sobreproducció i el sobreconsum dels països rics", la principal causa de l'actual situació mediambiental, diu Pajares.
"La sobreexplotació de la terra i el mar expulsen la gent", ha assegurat l'autor, que repassa en el quart capítol diversos exemples de migracions climàtiques a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, que sovint es barregen amb conflictes bèl·lics o violències però tenen vincles amb la situació climàtica.
SOLUCIONS
Segons ell, "un altre futur encara és possible", però és necessari un canvi radical en el model econòmic, invertir recursos a frenar el canvi climàtic i assegurar-se que aquests recursos també es destinen a accions d'adaptació a països que no compten amb els mitjans necessaris per dur-les a terme.
De l'àmbit de les migracions, Pajares ha exigit començar a gestionar-les "de manera racional", assumir els compromisos internacionals vinculants i crear un marc institucional adequat, així com combatre la xenofòbia i defensar els drets humans.
L'antropòleg ha defensat crear un "organisme amb poder de gestió i amb recursos" per a qüestions migratòries en l'àmbit de la UE, que seria un bon primer pas i confirmaria un dels compromisos fundacionals i que mai no s'ha complert a la UE, afirma.
