Publicat 14/03/2021 11:06

El llibre 'Arrelats' reivindica la memria oral a través de les famílies més antigues de Catalunya

El llibre 'Arrelats' (Edicions Sidill), escrit a sis mans per Judit Pujadó, Xavier Cortadellas i Ignasi Revés, reivindica la "memria oral" a través del testimoniatge de les famílies més antigues de Catalunya
EDICIONS SIDILL

Recull el testimoniatge de famílies prvies a l'aparició dels cognoms al segle XII-XIII

BARCELONA, 14 març (EUROPA PRESS) -

Els autors Judit Pujadó, Xavier Cortadellas i Ignasi Revés reivindiquen "el poder de la memria oral" en el procés de construcció del relat popular i la memria collectiva dels territoris i al llarg de la histria en el llibre 'Arrelats' (Edicions Sidill), que revelen algunes de les famílies més antigues de Catalunya.

En una entrevista d'Europa Press, la historiadora i editora de Sidill Judit Pujadó ha confessat que el llibre pretén "furgar en el passat, en les tradicions, per investigar fins a on arribaven" les histries a través del boca-orella al llarg dels segles i de famílies com els Plana-Rovira, que són a Sant Miquel de Campmajor (Girona) des del segle XII, o la família Casamada, que van arribar a Castellar del Valls (Barcelona) fa nou segles.

Durant dos anys, els tres autors han recorregut més de 6.000 quilmetres per tot Catalunya per entrevistar famílies per al procés d'investigació testimonial, una tasca que se suma a la de recerca documental, que suposa consultar documents d'poques medievals, en catal antic, en llatí, amb tipografies difícils d'interpretar o fins i tot "parcialment menjades per rates".

'Arrelats' descobreix alguns avantpassats d'aquestes "famílies endmiques" i resilienes de Catalunya que es remunten fins a temps previs a l'aparició dels cognoms, que no es van crear fins al segle XII i XIII, explica Pujadó.

Així, el llibre parla de famílies el cognom de les quals té relació amb l'espai físic i el paisatge on el nucli familiar vivia al moment que es van crear, com la família 'Pedrissa' que es van dir així per viure al costat d'una pedrissa on s'extreia pedra: "El passat serveix per entendre el futur".

Segons l'autora, les famílies, els pobles, la cultura, els costums, els valors i els vincles que els uneixen i que recull el llibre "no estan desvinculats de la vida collectiva, sinó al contrari: aquest llibre és patrimoni de tots, perqu les arrels sostenen el nostre futur".

GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA PESTA NEGRA

En aquest sentit, Cortadellas ha defensat que el llibre "va del particular, a l'universal, i d'histries individuals, a la histria del país; per aix, és un manual de supervivncia, perqu mira al passat perqu projecta el futur".

El llibre "aprofundeix en episodis familiars que connecten amb la histria" de Catalunya: des de temps medievals, passant per famílies descendents de Jaume I d'Aragó, episodis de la Guerra de Successió i l'11 de setembre de 1714, de les guerres carlistes, de la plaga de la filoxera del 1878, i fins i tot famílies que van sobreviure a altres epidmies, com la de la pesta negra de Barcelona al 1651.

Així, 'Arrelats' --amb el qual Edicions Sidill compleix 10 anys-- retrocedeix fins a 29 generacions i fins a 1.100 anys enrere en la histria catalana, "abans que existís Espanya, la Unió Europea i Catalunya tal com es coneixen ara".

Per a l'escriptor, llibres com aquest no es podrien fer a territoris com Amrica o en alguns territoris d'Europa: "No som conscients que Catalunya, Occitana i el sud de Frana o fins i tot Itlia són llocs privilegiats, perqu la histria ha passat all".

Ha posat en relleu que la continutat histrica de Catalunya, a més de la romanització, les condicions meteorolgiques i geogrfiques han afavorit la conservació de fonts documentals que permeten elaborar treballs com 'Arrelats'.

GLOBALITZACIÓ I INTERCULTURALITAT

Per la seva banda, Revés ha recordat que totes les famílies que vertebren el llibre, juntament amb moltes altres, tenen múltiples ancdotes per explicar i que han passat desapercebudes durant segles: "Hi ha moltíssima gent que té coses a explicar, i no ho han fet perqu mai ningú ha preguntat".

Quan li han preguntat si la globalització i interculturalitat creixent alterar aquest robust vincle entre certes famílies i un territori, ha remarcat que la pandmia i les condicions de vida a les ciutats afavoreixen la tornada al camp: "Prefereixo ser optimista".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés