Publicat 14/03/2021 11:06CET

El llibre 'Arrelats' reivindica la memòria oral a través de les famílies més antigues de Catalunya

El llibre 'Arrelats' (Edicions Sidillà), escrit a sis mans per Judit Pujadó, Xavier Cortadellas i Ignasi Revés, reivindica la "memòria oral" a través del testimoniatge de les famílies més antigues de Catalunya
EDICIONS SIDILLÀ

Recull el testimoniatge de famílies prèvies a l'aparició dels cognoms al segle XII-XIII

BARCELONA, 14 mar� (EUROPA PRESS) -

Els autors Judit Pujadó, Xavier Cortadellas i Ignasi Revés reivindiquen "el poder de la memòria oral" en el procés de construcció del relat popular i la memòria col·lectiva dels territoris i al llarg de la història en el llibre 'Arrelats' (Edicions Sidillà), que revelen algunes de les famílies més antigues de Catalunya.

En una entrevista d'Europa Press, la historiadora i editora de Sidillà Judit Pujadó ha confessat que el llibre pretén "furgar en el passat, en les tradicions, per investigar fins a on arribaven" les històries a través del boca-orella al llarg dels segles i de famílies com els Plana-Rovira, que són a Sant Miquel de Campmajor (Girona) des del segle XII, o la família Casamada, que van arribar a Castellar del Vallès (Barcelona) fa nou segles.

Durant dos anys, els tres autors han recorregut més de 6.000 quilòmetres per tot Catalunya per entrevistar famílies per al procés d'investigació testimonial, una tasca que se suma a la de recerca documental, que suposa consultar documents d'èpoques medievals, en català antic, en llatí, amb tipografies difícils d'interpretar o fins i tot "parcialment menjades per rates".

'Arrelats' descobreix alguns avantpassats d'aquestes "famílies endèmiques" i resilienes de Catalunya que es remunten fins a temps previs a l'aparició dels cognoms, que no es van crear fins al segle XII i XIII, explica Pujadó.

Així, el llibre parla de famílies el cognom de les quals té relació amb l'espai físic i el paisatge on el nucli familiar vivia al moment que es van crear, com la família 'Pedrissa' que es van dir així per viure al costat d'una pedrissa on s'extreia pedra: "El passat serveix per entendre el futur".

Segons l'autora, les famílies, els pobles, la cultura, els costums, els valors i els vincles que els uneixen i que recull el llibre "no estan desvinculats de la vida col·lectiva, sinó al contrari: aquest llibre és patrimoni de tots, perquè les arrels sostenen el nostre futur".

GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA PESTA NEGRA

En aquest sentit, Cortadellas ha defensat que el llibre "va del particular, a l'universal, i d'històries individuals, a la història del país; per això, és un manual de supervivència, perquè mira al passat perquè projecta el futur".

El llibre "aprofundeix en episodis familiars que connecten amb la història" de Catalunya: des de temps medievals, passant per famílies descendents de Jaume I d'Aragó, episodis de la Guerra de Successió i l'11 de setembre de 1714, de les guerres carlistes, de la plaga de la filoxera del 1878, i fins i tot famílies que van sobreviure a altres epidèmies, com la de la pesta negra de Barcelona al 1651.

Així, 'Arrelats' --amb el qual Edicions Sidillà compleix 10 anys-- retrocedeix fins a 29 generacions i fins a 1.100 anys enrere en la història catalana, "abans que existís Espanya, la Unió Europea i Catalunya tal com es coneixen ara".

Per a l'escriptor, llibres com aquest no es podrien fer a territoris com Amèrica o en alguns territoris d'Europa: "No som conscients que Catalunya, Occitana i el sud de França o fins i tot Itàlia són llocs privilegiats, perquè la història ha passat allà".

Ha posat en relleu que la continuïtat històrica de Catalunya, a més de la romanització, les condicions meteorològiques i geogràfiques han afavorit la conservació de fonts documentals que permeten elaborar treballs com 'Arrelats'.

GLOBALITZACIÓ I INTERCULTURALITAT

Per la seva banda, Revés ha recordat que totes les famílies que vertebren el llibre, juntament amb moltes altres, tenen múltiples anècdotes per explicar i que han passat desapercebudes durant segles: "Hi ha moltíssima gent que té coses a explicar, i no ho han fet perquè mai ningú ha preguntat".

Quan li han preguntat si la globalització i interculturalitat creixent alterarà aquest robust vincle entre certes famílies i un territori, ha remarcat que la pandèmia i les condicions de vida a les ciutats afavoreixen la tornada al camp: "Prefereixo ser optimista".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés