BARCELONA, 2 oct. (EUROPA PRESS) -
La periodista Lucía Martín analitza com ha canviat la forma de lligar amb l'aparició d'internet, primer amb webs de cites des de l'ordinador i després amb apps ja des del mòbil, en el llibre 'Hola, ¿sexo? Anatomía de las citas online' (Arcopress), on també explica com el negoci ha evolucionat a Espanya i al món per adaptar-se als canvis tecnològics i dels usuaris.
Per a l'assaig, Martín s'ha convertit en usuària amb perfils en diversos serveis de diversos països durant més d'un any, i, com ha declarat a Europa Press, les relacions virtuals "repeteixen esquemes de gènere: la majoria d'elles busca una relació; ells busquen sexe i envien més fàcilment missatges sexuals".
Tot i això, constata que la "frivolitat" és general en alguns webs i apps on predomina especialment el valor de la foto de l'usuari sobre el text de presentació i les seves converses; per demostrar-ho, el llibre inclou molts exemples de textos i imatges que excedeixen el convencional, en un intent desesperat de singularitzar-se, i que van des de l'original fins al més esperpèntic.
Entre els avantatges que molts usuaris veuen en aquestes relacions virtuals destaquen l'ocultació de la timidesa, la facilitat d'arribar a més gent i a més perfils, i l'estalvi de temps.
I entre els desavantatges, destaquen les mentides i la pèrdua de "la mínima regla de cortesia", cosa que l'autora aborda amb psicòlegs, sociòlegs i psiquiatres: ells recorden que també hi ha alguna cosa d'això en algunes relacions convencionals.
DES DEL 1959
L'inici de les relacions virtuals està al 1959, amb un projecte per ordinador de la Universitat de Stanford, i la primera web de 'dating' va ser l'americana 'Match' (1995); d'aquesta va néixer 'Meetic' (2001), i totes dues són avui de l'americà IAC, líder mundial en aquest segment i que també té les apps 'OkCupid' i 'Tinder': tot el grup va obtenir un benefici net de 414 milions de dòlars el 2014 amb aquestes plataformes i altres de sectors diferents, com 'Vimeo' i 'HomeAdvisor'.
L'assaig també explica com són altres plataformes de 'dating' dirigides a perfils molt concrets, com són webs per a militars i policies, al·lèrgics, membres del sector mortuori i fins a solters amb herpes; i a Espanya ja penetra el 'matchmaker', que troba parella a clients rics -als Estats Units i a Anglaterra cobren milers de dòlars o lliures per aconseguir-ho-.
Lucía Martín -periodista "freelance" autora de set llibres- ja ha explicat a 'El negocio del sexo' (Arcopress, 2008) quants diners es mouen a Espanya i al món, i com es distribueixen, diferenciant dins i fora d'internet, ja que la xarxa disparava llavors aquest negoci.
