Foto: EUROPA PRESS
MADRID, 19 Nov. (EUROPA PRESS)
Els diferents col·lectius i organitzacions lligats al moviment 15-M consideren que amb l'avantprojecte de Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, que entre d'altres coses preveu multes de fins a 30.000 euros per "insultar o amenaçar" un policia en una manifestació, el Govern pretén "imposar la llei de la por" i "criminalitzar qualsevol acte de protesta" com ja ocorria en l'"època de la repressió franquista".
"És un pas més enllà. Intenten acovardir-nos i imposar la llei de la por. És una sortida autoritària. El PP té un problema amb la democràcia i els drets humans i ho està acreditant en la legislació. És una llei mordassa per fer-nos callar", ha assegurat en declaracions a Europa Press l'assessor jurídic de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Rafa Mayoral.
Segons Mayoral, es tracta d'"una llei escàndol per a qualsevol persona que es consideri democràtica" ja que "és repressiva i té per objectiu limitar i restringir els drets de les persones per acabar amb l'exercici de les llibertats". "És més que qüestionable que aquesta llei sigui legal", ha afegit.
"És feixisme pur", ha assegurat en aquesta mateixa línia a Europa Press el també membre de la PAH, Chema Ruiz, qui ha afegit que l'avantprojecte que el Ministeri de l'Interior preveu portar al Consell de Ministres de divendres que ve no és res més que la forma que ha trobat el Govern central "per generar la majoria silenciosa de la qual sempre parla el president Mariano Rajoy".
CONTRA LES PRÀCTIQUES DEL 15-M
En aquest sentit, el membre de Democràcia Real Ja Kike Castellón ha denunciat que la norma "recorda a les pitjors èpoques de la repressió franquista" així com que suposa "un atac directe" als "modus operandi" i les noves formes de protesta posada en pràctica pels moviments socials sorgits arran del 15-M fa dos anys i mig, com és, per exemple, l'ús que fan de les xarxes socials o les protestes al voltant al Congrés.
Precisament, l'avantprojecte ja ha estat batejat en aquestes xarxes socials com 'Llei anti 15-M'. Entre d'altres coses, la futura norma preveurà com a infracció "molt greu", sancionada amb fins a 600.000 euros, l'ús i la distribució a través d'aquestes eines d'imatges de policies.
"Es criminalitza no només la protesta sinó també la difusió. Estem anant a un Codi Penal i a lleis d'un sistema totalment autoritari. Podria atemptar fins i tot contra el dret de manifestació. Volen canviar les lleis perquè qualsevol coses que no sigui votar el PP sigui radical i violent", ha sentenciat Castellón.
En aquesta mateixa línia, la Comissió Legal de l'Acampada Sol --una de les vessants del 15-M a Madrid--, creu que la futura llei és una "mostra evident de l'augment de les polítiques repressives per a la ciutadania", així com una norma "feta a mida de les protestes que han sorgit des del 15-M". "Planteja totes les protestes com il·legítimes", ha sentenciat un dels seus membres en declaracions a Europa Press.
"Pensem que han de fer aquesta llei perquè veuen que les coses que fem al carrer els afecten i volen acabar amb elles. És una manera de saber que ho estem fent bé", ha assenyalat Marta, membre de la Comissió de Difusió en Xarxa del 15-M madrileny, qui ha advertit que no tenen intenció de deixar de protestar per mostrar el descontentament amb el Govern espanyol. "Tenim molta capacitat d'innovar", ha afegit.
La Coordinadora 25-S, convocant de les protestes que cridaven a envoltar el Congrés dels Diputats, també considera que la norma és "una reacció davant de les respostes populars i socials i en concret davant de les noves formes de protesta". "S'inclouen apartats que fan referència a 'escraches' i a mobilitzacions al voltant al Congrés, que tenen molt a veure amb les de la PAH o les nostres", ha afirmat René, un dels membres de la Coordinadora.
"Quan el règim sent que està aplicant una sèrie de mesures que estan provocant molt sofriment i que està havent resposta social el que fa és blindar-se. Quan li falla la legitimitat social augmenta la repressió, però les respostes socials seguiran", ha sentenciat en declaracions a Europa Press.
