MADRID, 5 jul. (EUROPA PRESS) -
Aquest dissabte 5 de juliol es compleixen 4 anys de l'entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Interrupció Voluntària de l'Embaràs que va implantar un sistema de terminis amb avortament lliure en les primeres 14 setmanes, en plena polèmica sobre la seva futura derogació, prevista pel Ministeri de Justícia per tornar aquesta qüestió al Codi Penal, on va estar regulada entre 1985 i 2010.
Malgrat que han passat quatre anys, només existeixen dades oficials sobre el resultat de l'aplicació d'aquesta norma corresponents a 2011, quan es van practicar 118.359 avortaments, i 2012, quan la xifra s'ha reduït fins a 112.390, entorn d'un 5% menys. Les dades de 2013 no es donaran a conèixer fins a finals d'aquest any.
Per a les organitzacions de dones que veuen en aquesta llei un avanç en la consolidació dels drets sexuals i reproductius, la reducció va treure la raó als qui defensaven que l'avortament lliure dispararia les xifres a Espanya. Les mateixes entitats han vingut lamentant que el que anava a ser l'eix de la legislació, la promoció de la salut sexual, no es desenvolupés amb la profunditat esperada.
Per la seva banda, les organitzacions antiavortistes, han vingut reclamant la derogació immediata de la norma perquè considera que es tractava d'una barbaritat impròpia d'un país civilitzat permetre l'eliminació lliure de vides en gestació. Respecte del "colador" que segons la seva opinió suposava la llei de 1985, l'anomenada 'Llei Aído' és segons la seva opinió, "aberrant".
La norma, generada a l'extint Ministeri d'Igualtat i gestionada actualment per la cartera de Sanitat, permet a més avortar fins a la setmana 22 "sempre que existeixi risc de greus anomalies en el fetus" i en qualsevol moment de la gestació si el que es detecten són "anomalies fetals incompatibles amb la vida" o "una malaltia extremadament greu i incurable" en el no nascut.
Aquest aspecte va motivar una recomanació a Espanya del Comitè de les Nacions Unides per als Drets de les Persones amb Discapacitat, esperant que modifiqués la llei de manera que no s'establissin terminis més elevats per als gestats que patissin algun mal discapacitant.
Aquest era també un dels arguments que va esgrimir un grup de diputats del Partit Popular en recórrer la llei davant del Tribunal Constitucional, institució que encara no s'ha pronunciat ni té previst fer-ho a curt termini. El Consell d'Estat, consultat durant l'elaboració de la norma, ha dit que aquesta encaixava a l'ordre constitucional.
El Partit Popular va guanyar les eleccions de 2011 amb la promesa de reformar la norma i, en concret, "canviar el model actual de la regulació de l'avortament per reforçar la protecció del dret a la vida així com de les menors", tal com deia el seu programa.
L'encarregat de complir-lo no ha estat el titular de Sanitat, sinó el de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que ha optat per fer-ho derogant la llei del 2010 i recuperant un sistema de suposats despenalitzats en el Codi Penal semblant al qual figurava en 1985.
El seu avantprojecte, que arribarà aviat a segona volta al Consell de Ministres, només preveu com a legals l'avortament en cas de violació o de risc greu per a la salut física o psíquica de la mare, perill aquest que haurà d'acreditar amb tota una sèrie d'informes mèdics.
Tot i que tant el Consell General del Poder Judicial com el Consell Fiscal han recomanat que s'introdueixi també la despenalització de l'avortament en casos de malformació fetal, el Ministeri de Justícia no ha concretat sí ho farà, tot i que té clar que la discapacitat "mai" serà un suposat en si mateix. S'estudia ara la possibilitat d'introduir una llista tancada de patologies fetals greus per a les que sí es donaria empar legal a l'avortament.
La iniciativa ha suscitat la resposta tant dels qui són contraris a derogar la legislació vigent, que consideren una involució, un retrocés i una agressió als drets de les dones, com dels qui esperaven una política d'avortament zero, per als qui la norma, ben encaminada, peca de poc ambiciosa.
L'última polarització social sobre aquesta qüestió es va escenificar aquest dijous al Congrés dels Diputats, on es van donar cita dos esdeveniments simultanis, un defensant el dret a decidir i un altre el dret a la vida, que van comptar amb diputats i representants de grups i partits diferents de l'arc parlamentari.
