BARCELONA 7 des. (EUROPA PRESS) -
L'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), organisme de la Generalitat adscrit a la Conselleria de Justícia i encarregat de fer les autòpsies en aquesta província, ha negat que existeixi un repunt en el nombre de suïcidis durant l'última dècada, ja que les dades mostren una "estabilitat amb variacions poc significatives".
En una resposta parlamentària a preguntes de la diputada del PSC i exconsellera de Salut, Marina Geli, consultada per Europa Press, l'IMLC ha assegurat que la xifra més elevada de suïcidis es va produir l'any 2005, amb 611, que coincideix amb l'any que es van practicar més autòpsies --més de 4.000--.
La resta d'anys, precisa l'institut, el nombre de suïcidis oscil·la entre els 475 del 2006 i els 573 de l'any 2008, una taxa que varia de 6,6 a 7,7 casos per 100.000 habitants --al voltant d'1,5 morts al dia per aquest motiu--.
A la mateixa dècada, el nombre d'autòpsies judicials practicades s'ha mantingut entre les 3.500 i les 4.000 cada any, per la qual cosa el nombre de suïcidis registrats no es veu influït pel nombre de proves pericials practicades.
Experts en el tractament a pacients amb tendències suïcides han reivindicat la necessitat d'abordar aquesta problemàtica per reduir les gairebé 3.500 morts que es produeixen anualment a Espanya, ja que les xifres representen el doble dels morts en accidents de trànsit i en canvi es parla molt menys d'aquesta qüestió.
També amb aquest objectiu es va constituir fa un any a Barcelona l'Associació del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS), la primera entitat de l'Estat que agrupa familiars i cercles pròxims de suïcides, qui també ha alertat de la necessitat de trencar el tabú que existeix entorn d'aquesta patologia i que es parli d'unes morts que en realitat podrien ser el doble i arribar a les 7.000.
Catalunya prepara per al 2014 un codi per prevenir aquest tipus de morts, després d'haver provat amb èxit iniciatives pilot a l'Hospital Sant Pau de Barcelona i la ciutat de Sabadell (Barcelona), i que passen per un diagnòstic precoç de la tendència suïcida per derivar als pacients als serveis d'atenció psicològica específica.
Fins al 90% dels suïcides presenten algun grau de malaltia mental, però pocs d'ells són conscients de la seva patologia i són reticents a anar al metge, per la qual cosa es fa necessari que el sistema sigui proactiu.
Els experts asseguren que aquesta és la mort que més sofriment provoca entre familiars i amics del mort, ja que al duel de qualsevol mort s'afegeix un sentiment de culpa per no haver-ne detectat a temps el risc.
