És l'anàlisi "més detallada" fins avui d'una persona supercentenària
BARCELONA, 24 set. (EUROPA PRESS) -
Un estudi de l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras ha analitzat les dades finals de la catalana més longeva de la història, Maria Branyas, que va traspassar als 117 anys, i ha conclòs que les persones que aconsegueixen edats supercentenàries no ho fan per un retard general de l'envelliment, sinó per la presència simultània de senyals de "vellesa extrema" i de longevitat saludable.
La investigació, publicada en la revista 'Cell Reports Medicine', ha treballat amb mostres preses amb mínima invasió i amb un enfocament multiòmic, sent l'anàlisi "més detallada" fins avui d'una persona supercentenària, informa l'Institut en un comunicat d'aquest dimecres.
Ha comptat amb el lideratge del cap del grup d'Epigenètica del Càncer de l'Institut Josep Carreras, Manel Esteller, i de l'investigador predoctoral d'aquest grup Eloy Santos.
Mentre es van observar senyals "inequívocs" de vellesa --com telòmers molt curts, un sistema immunitari proinflamatori i una població envellida de limfòcits-B--, Branyas també comptava amb característiques genètiques associades a la neuro i cardioprotecció, baixos nivells inflamatoris 'de facto', un microbioma dominat per bifidobacteris beneficiosos i una edat biològica inferior a la cronològica.
MALALTIA I ENVELLIMENT
L'absència de patologies greus converteix aquest estudi en "el primer cas en el qual és possible distingir entre envelliment i malaltia de forma clara", oferint una visió àmplia dels efectes de l'envelliment sobre el cos.
Encara que és "prematur" relacionar característiques biològiques amb hàbits particulars, els investigadors apunten que una alimentació saludable, una xarxa de contactes estimulants i diversos i l'absència d'hàbits tòxics són elements a tenir en compte a l'hora d'explicar la inusual longevitat de Branyas.
A més, atès que l'envelliment del sistema sanguini s'associa estretament amb una major incidència de càncers hematològics incurables, com la leucèmia i les síndromes mielodisplàstics, els resultats de l'estudi podrien oferir "pistes valuosas" en la comprensió d'aquestes malalties.
