BARCELONA, 9 juny (EUROPA PRESS) -
El lingüista Joan Solà ha guanyat avui el XLI Premi d'Honor de les Lletres Catalanes com a tribut a la seva feina per la llengua catalana, sobre la qual ha deixat "obres monumentals" entre els seus gairebé 40 llibres d'anàlisi lingüística, ha assegurat la seva exalumna i membre del jurat, Laura Borràs.
Un emocionadíssim Solà ha assegurat avui en roda de premsa que és el premi "més gran" que podia rebre com a reconeixement "a tota una vida", sense desmerèixer el títol de Doctor Honoris Causa que la Universitat de Lleida (UdL) li va lliurar el 7 de maig.
Solà ha rebut escassos premis al llarg de "tants anys treballant a l'ombra" --el 2005 li van concedir la Creu de Sant Jordi--, de manera que la coincidència en tan poc temps de premis rellevants és simplement, segons la seva opinió, un moment en què la societat va reconeixent les "coses" que ell ha acumulat. "Em deixo afalagar, que també he rebut revessos", ha afegit.
El premi està dotat amb 30.000 euros i un guardó obra d'Ernest Altés, format per una estructura de ferro basada en les quatre barres de la bandera catalana i el logotip d'Òmnium Cultural, entitat que lliura el reconeixement. A més, s'adjunta a l'estructura un còdol d'un riu català; en aquesta ocasió, del Francolí.
A l'acte de lliurament, que es farà a les 20.00 hores al Palau de la Música Catalana, està previst que hi assisteixin anteriors premiats, com ara Montserrat Abelló, Antoni Maria Badia i Margarit i Feliu Formosa, així com el president i vicepresident de la Generalitat, José Montilla i Josep-Lluís Carod-Rovira, respectivament; el del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el president de CiU, Artur Mas.
"CLAR I CATALÀ"
Segons ha dit Borràs, Solà és "agosarat i valent" en la seva defensa del català, fruit del seu "amor total" a la paraula. Parla "clar i català" i es caracteritza a més per ser "un mestre" d'"orella atenta" al que passa amb l'evolució de la llengua i amb un "gran poder" per captar l'atenció dels seus alumnes, gràcies a la passió que té pel que fa, ha dit l'escriptora.
Solà ha corroborat que a les aules se sent "extraordinàriament bé" i "lliure" per educar, sobretot, perquè "si saben sintaxi o no, és igual. El que importa és que els alumnes vegin el món que se'ls hi obre darrere", ha indicat.
Preguntat sobre la situació del català, Solà ha opinat que Catalunya és un poble "subordinat" que està "a l'ombra" d'un altre que el "trepitja". "O el poble recupera l'autoestima o seguirem fent la viu-viu", ha dit, perquè percep que l'error està que la gent "no s'ho creu; i els polítics tampoc". Aspirar a la màxima independència política i a tenir una llengua rica "que no coixegi" i estigui a l'altura de les altres són les prioritats, ha apuntat.
Solà (1940, Bell-lloc d'Urgell, Pla d'Urgell) ha exercit una inestimable tasca divulgativa en els mitjans de comunicació --des del 1974 ha publicat més de 800 articles a la premsa, els més recents recollits en el que acaba d'editar 'Defensa de la terra, defensa de la llengua' (La Magrana)-- i en institucions com l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), del qual és membre des de 1999 i en serà vicepresident a partir de l'1 de setembre.
Pel que fa a la gramàtica de l'IEC que estan redactant --ell n'és ponent de la part de sintaxi--, Solà ha assegurat que es publicarà d'aquí a dos anys. Porten entre quatre i cinc anys treballant-hi, però és una obra de referència i "s'ha d'anar amb molta cura de no equivocar-se".
