Jessica Pratt i Pavol Breslik protagonitzen aquesta peça
BARCELONA, 3 gen. (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu acollirà des del diumenge i fins al 28 de gener la reposició de l'òpera còmica "de temperatura sensible" 'L'Elisir d'amore', de Gaetano Donizetti, amb direcció escènica de Mario Gas i musical de Ramón Tebar.
En roda de premsa aquest dimecres, Mario Gas, ha explicat que aquesta òpera --que va abordar en 1983 per primera vegada i va produir pel Liceu en 1998-- no ha canviat, però ha reivindicat la seva lectura: "No és una obra exactament còmica, sinó amb un tractament còmic que esdevé sensible", ha relatat Gas, que ja va tenir la reposició de l'obra en el Liceu en 2005 i 2012.
Gas ha enaltit el vessant musical de l'òpera: "La música també és argument, trama i temperatura sensible, sensual i sentimental", ha dit, subratllant que no és només un sainet còmic, sinó que hi ha emocions veritables, no només passades pel tamís de la comicitat, sinó amb veritables sentiments.
"Està bé no quedar-se amb l'esquematisme i escoltar de què parla la trama. És una obra còmica però amb sensibilitat seriosa, que fa que transiti per camins molt directes i populars enganxats a la dermis", ha sintetitzat Gas.
Ha destacat també que serà la primera ocasió en què la mà de José Antonio Gutiérrez no estarà present en l'execució directa de la posada en escena -després de la seva defunció fa tres anys--, i que la seva presència es reemplaçarà amb Valentina Carrasco.
Ramón Tebar ha destacat la modernitat de la música de Donizetti respecte als seus contemporanis Vincenzo Bellini i Gioachino Rossini: "Rossini estaria més arrelat a la tradició clàssica, mentre que Bellini desenvolupa més l'expressivitat de la línia melòdica, i Donizetti és el més modern, també en la instrumentació i el seu estil, sobretot el relacionat amb el color".
Per exemple, ha detallat que l'ària 'Una furtiva llàgrima', canvia el color de la instrumentació en usar Donizetti el fagot, utilitzat més per a moments còmics: "Ell ho usa per a una ària trista".
PERSONATGES DIFERENTS
La soprano Jessica Pratt, en el paper de jove camperola Adina, ha explicat que el seu personatge còmic i independent té com raresa que està en control de la seva destinació perquè "pot decidir amb qui, com i quan es casa", la qual cosa ho distingeix de la majoria de personatges i d'aquest tipus d'òperes.
En el paper de jove camperol Nemorino, el tenor Pavol Breslik, ha explicat que en aquesta producció el personatge, que sol presentar-se com a simple i ximple, aquí és tímid: "M'agrada perquè ho veiem des d'una altra perspectiva".
"La música parla per ell i és interessant que des d'aquesta timidesa intenta apropar-se a Adina, malgrat que ella és inassolible", ha explicat Breslik, que ha subratllat com a exigència vocal del paper l'esperada ària 'Una furtiva llàgrima'
