Foto: GRAN TEATRE DEL LICEU
Matabosch exalça l'òpera com la "millor producció" de la història del teatre
BARCELONA, 8 Abr. (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona portarà a escena entre el 16 i el 30 d'abril l'èpica russa de 'La llegenda de la ciutat invisible de Kitej'.
Aquesta obra, de Nikolai Rimski-Kórsakov, és una coproducció internacional considerada una "història existencial" i la gran producció aposta de la temporada del teatre, han explicat aquest dimarts el director d'escena Dimitri Tcherniakov i el director artístic en funcions Joan Matabosch.
Coproduïda amb la Nederlandse Opera d'Amsterdam i el Teatre alla Scala de Milà amb un pressupost d'1,3 milions d'euros entre els tres teatres, l'òpera és considerada un "nom estrella entre totes les òperes de Rússia", on s'interpreta cada 20 anys als grans teatres, ha assenyalat el director rus.
L'obra es representarà en cinc úniques funcions després de l'èxit recollit a Amsterdam i abans de la seva estrena a Milà, amb la incorporació de 119 assistents, entre els quals es compten 56 figurants, 26 músics --que se sumaran a l'actual plantilla de l'orquestra del Liceu de 60 persones--, i 37 nous coristes -que doblaran el nombre dels integrants del Cor del teatre líric--.
"Es necessiten unes forces enormes" per representar aquesta obra, impossible de fer a teatres petits, ha explicat Tcherniakov, entusiasmat amb portar aquesta peça al Liceu que, amb permís de l'Estat soviètic, va estrenar amb èxit el 1926 l'òpera que va causar l'enrenou de la tradició i ortodòxia russa en la seva estrena el 1907 al teatre Mariinski.
El llibret explica la història de la bella jove Frevònia, que habita els boscos de Kerjenets i la seva íntima relació amb la naturalesa, que li ha fet de mare, fins a l'aparició del príncep Vsévolod, que declara el seu amor i fascinació per la dona, que interpreta un tipus d'"imatge femenina de Sant Francesc d'Assís", parla amb els animals i entén l'idioma dels ocells, ha assenyalat el director rus.
El príncep promet a la jove que enviarà els seus emissaris a buscar-la i, en aquest periple, comença el segon acte que el director musical del Liceu i de l'òpera, Josep Pons, explica com l'escena canvia per un món de taverna "vital, colorista i de contrastos", on la música té punts d'insolència, i fins i tot es converteix en grotesca.
El text beu de dues llegendes medievals i mostra la lluita del poble dels tàrtars contra el de la ciutat de Kitej, d'on procedeix el príncep catòlic, a qui el seu seguici el fa creure que és precisament la jove enamorada de la naturalesa qui guia els passos dels invasors, en un tercer acte amb molta violència, però que ostenta una "bellesa instrumental enorme", ha dit Pons.
ES PREVEU ÈXIT DE TAQUILLA
L'òpera, que a l'epíleg final beu de Wagner, és la "millor producció" de la història del Liceu, en paraules de Matabosch, que ha ressaltat l'excepcionalitat de l'òpera amb la qual el teatre preveu recaptar en taquilla 675.000 euros.
Segons Matabosch, aquesta serà una de les òperes que un "no es pot perdre" en anys, i ha emfatitzat que només es representarà en cinc funcions adaptades al Liceu, de menor espai que el teatre d'Amsterdam, on es va utilitzar foc real per a l'escena.
L'òpera, de 3 hores i 45 minuts i que fuig d'alguns tòpics russos perquè pugui ser comprensible i admirada per ciutadans de tot el món --ha dit el director d'escena--, es basa en el llibret escrit per Vladimir Niklàievitx Belski, que al seu torn es va inspirar en la 'Crònica de Kitej', de I.S.Meledin, la novel·la 'Vlesankh', de Pavel Ivanovitx Melnikov, cançons i èpiques recollides per Kirxa Danilov i alguns relats populars.