BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona s'ha llançat a l'òpera del segle XX amb el programa doble 'Una voce in off' (1962), de Xavier Montsalvatge, i 'La voix humaine' (1959), de Francis Poulenc, sota la direcció d'escena de Paco Azorín i la direcció musical de Pablo González liderant l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el Cor del Liceu.
"Ningú ha de témer el repertori del segle XX", ha assegurat Azorín en roda de premsa aquest dijous, on ha considerat que tard o d'hora cal agafar per les banyes aquestes obres.
Així, en tres úniques sessions el 18, 19 i 20 de gener, les intèrprets Ángeles Blancas i María Bayo donaran veu a aquestes peces líriques --'Una voce in off' i 'La voix humaine', respectivament--, que encarnen dues dones desesperades per la pèrdua del seu amant.
En un llarg monòleg carregat d'intensitat dramàtica, les dues dones es mostraran obsessionades per la veu d'un home a l'altra banda del telèfon: una és la del marit que deixa gravat un missatge de veu --que tindrà la veu en off del tenor català Antoni Comas--, i l'altra és la de l'examant, que truca per explicar-li que la deixa per una altra.
Azorín ha explicat que treballar amb les dues sopranos ha estat "meravellós" perquè tenen formes d'assajar oposades i queden complementàries, mentre que els assajos amb Comas, un dels millors tenors catalans d'aquest segle, li ha permès per primera vegada treballar amb ell.
Sobre les obres --escrites amb tres anys de diferència-- ha dit que "són diferents però són com la cara i la creu de la mateixa moneda", ja que estan protagonitzades per dues dones de marcat caràcter existencialista, per la qual cosa l'escenografia està en sintonia amb aquesta concepció.
Azorín ha comentat que al segle XX, amb aquestes obres, ja s'ha apuntat la soledat de l'home davant de la màquina: de fet, el personatge de 'La voix' recorda que abans la gent s'abraçava i es mirava als ulls, no com ara amb els iPad, ha dit.
Per al director d'escena és impossible actualment conèixer realment els sentiments, perquè la tecnologia aïlla la gent, cosa que Montsalvatge va plasmar tres anys després de Poulenc en una obra que planteja "si és més real la veu que és aquí en la d'una persona que se n'ha anat".
Les dues peces transcorren consecutivament al mateix escenari tot i que el final és l'únic moment en què, "per art de la màgia liceística, l'última escena ocorre en un no-lloc".
'Una voce in off' és una producció pròpia del Liceu, mentre que 'La voix humaine' és una coproducció amb els Teatres del Canal de Madrid.
"TEXT GRANDÍSSIM"
El director musical i titular de l'OBC, Pablo González, ha explicat que són òperes amb un "text grandíssim" que se sostenen fins i tot sense la música, i ha reafirmat que, musicalment, Montsalvatge i Poulenc no podrien ser més oposats.
Si el català representa l'eclecticisme i atreviment i sempre estarà disposat a provar coses noves des del divertiment, el francès és totalment contrari perquè té un estil personalíssim, de manera que les composicions de Montsalvatge són difícilment reconeixibles, al revés que les de Poulenc.
La soprano María Bayo ha pronosticat que el públic palpitarà, i ha recomanat als espectadors treure cadascun les seves pròpies conclusions sobre les dues òperes: "Que cadascun faci la seva pròpia composició, hi ha moltes experiències".
Per la seva banda, la nova directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann --que ha estrenat fa poc el seu càrrec--, ha augurat que "els espectadors passaran una nit intensa amb una mica de frenesí".
La directora es va incorporar al teatre el passat 5 de gener: "Vaig treballar a Oman fins l'1 de gener perquè allà no hi ha Nadal, i el 4 vaig pujar a un avió, avui m'arriben els mobles", ha comentat sobre la immediatesa de la seva arribada.
Sobre les seves prioritats per al Liceu, ha assegurat que vol parlar amb tots els membres del teatre líric, com per exemple els representants del cor i l'orquestra, per situar-se, tot i que coneix bé el Liceu, ha dit.
"Cal tenir detalls abans de posar les coses en acció; cal analitzar què hi ha i què no hi ha i a poc a poc desenvolupar accions i decisions en pla col·laboratiu, tot i que el teatre no és necessàriament una democràcia, però sí un lloc de treball en equip", ha tancat la directora, que no canviarà la programació per capritx.
