BARCELONA, 18 abr. (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu estrenarà mundialment dilluns vinent la nova producció 'Demon', òpera russa d'Anton Rubinstein de finals del segle XIX i dirigida per Dmitry Bertman, que és una "història de passió", i que retrà homenatge al baríton rus mort al novembre Dmitry Hvorostovsky, que havia de protagonitzar aquesta peça.
En roda de premsa, Bertman ha explicat que aquesta òpera, ambientada a Geòrgia i la més popular del compositor, planteja una passió "que de vegades és capaç de guanyar fins i tot al dimoni" en una història molt trista, ha descrit.
Ha detallat que es tracta de la seva pròpia versió d'aquesta òpera i que el seu interès era fer-la més reduïda perquè agradi a més gent; en una coproducció amb l'Helikon Opera de Moscou --de la qual és director artístic--, l'Opéra National de Bordeaux i la Staatstheater de Nüremberg.
Bertman ha relatat que Rubinstein sempre es va interessar per històries globals, com aquesta òpera, que posa en relleu que cadascun té un dimoni i un àngel dins: en aquesta, el dimoni i Tamara protagonitzen una història d'amor.
DIMONI AMB HUMANITAT
En la peça --que per primera vegada podrà veure's en rus a Espanya--, la naturalesa sobrenatural del dimoni acabarà demostrant tenir més humanitat i bon fons que moltes persones.
Ha avançat que hi haurà molt de moviment en aquesta peça, mentre que el director musical Mikhail Tatarnikov ha relatat que en l'òpera, "les melodies més boniques són les del dimoni".
Debutant en el Liceu, la soprano lituana Asmik Grigorian --filla del tenor armeni Gegham Grigoryan, que va cantar en el Liceu--, ha explicat que ja va interpretar aquest paper a Moscou, i que després de morir Hvorostovsky no volia fer aquesta òpera més, i de fet ha assegurat que no canviarà la versió i no la cantarà més.
El baríton letó Egils Silinis, que ja ha cantat anteriorment aquest paper, ha considerat que "és una música meravellosa per a baríton", i ha explicat que sempre s'ha preguntat perquè molts teatres de fora de Rússia no programen aquesta òpera i que potser ara s'animin a fer-ho.
VESTUARI, TEIXIT A BARCELONA
El Gran Teatre del Liceu s'ha encarregat de la producció del vestuari i escenografia, signades per Hartmut Schörghofer, ocupant 16 persones durant dos mesos i mig en la sastreria, donant lloc a 180 peces, ja que el cor té un vestuari doble i també els solistes: "Tot s'ha fet a Barcelona", ha explicat.
La posada en escena, que ha estat dissenyada amb la vocació de ser intercanviable i té un pressupost de 220.000 euros, consisteix en un gran túnel de fusta de tulipé de 13 metres d'ample, 12 de profunditat i 9,5 d'alt.
Aquesta estructura estàtica alberga en el seu interior una gran esfera de sis metres de diàmetre amb el teixit d'un globus aerostàtic, que té un projector en el seu interior i puja i baixa sobre els caps dels intèrprets.
