Actualitzat 16/05/2014 15:48

El Liceu aprofundeix en la capacitat destructiva del poder amb 'La Valquíria', plena de foc i neu

Representación de  'La Valquiria'
GRAN TEATRE DEL LICEU/KLAUS LEFEBVRE

BARCELONA, 16 maig (EUROPA PRESS) -

El Gran Teatre del Liceu aprofundirà en la capacitat destructiva del poder a 'La Valquíria', amb llibret i música de Richard Wagner, amb una posada en escena "imponent" plena del contrast entre foc i neu, com l'han presentat en roda de premsa el director musical i l'escènic, Josep Pons i Robert Carsen.

"És una metàfora de la brutalitat", segons el director artístic sortint, Joan Matabosch, que ha apuntat que aquesta proposta parla més de la societat actual que mai en tota la història d'aquesta peça, i que planteja claus molt fàcilment llegibles.

L'òpera podrà veure's del 19 de maig al 3 de juny amb un "extraordinari elenc" doble que inclou artistes com Klaus Florian, Frank van Aken, Eric Halfvarson, Davant de Jerkunica, Albert Dohmen, Greer Grimsley, Anja Kampe i Eva Maria Westbroek, entre molts altres.

El Bühnen der Stadt Köln (Colònia) ha produït aquesta versió de la primera part de la tetralogia de 'L'anell del Nibelungo', de la qual la temporada passada el Liceu va representar el pròleg, 'L'or del Rin', i que es completa amb 'Sigfrido' i 'El capvespre dels déus'.

DIRIGIR-LA, UN REPTE

Robert Carsen ha explicat que dirigir aquesta òpera és "sempre un repte" perquè és una increïble història mitològica i conté una gran emoció musical, i alhora exigeix sempre actualitat política i sociològica, tot i que la 'La Valquíria' és la més clara i directa de tota la tetralogia.

"L'òpera explica la capacitat destructiva del poder", segons Carsen, que considera que això no ha canviat d'ençà que es va compondre, i creu que aquesta qüestió segueix sent d'actualitat amb una força devastadora.

A més, ha advertit que el tracte de la naturalesa impactarà molt l'espectador per la seva progressiva absència sota la destrucció de la mà de l'home, que es combina amb el binomi foc-neu durant tota la representació: "Som en el profund fred hivernal".

PONS: EL MILLOR ELENC

Josep Pons ha destacat que Wagner va saquejar el món musical europeu: "Ho posa tot molt al límit", ha resumit el director musical, i ha apuntat que la interpretació és un 'tour de force' vocal, malgrat que l'elenc seleccionat és el més idoni del món.

Amb tres actes que sumen 4 hores i 45 minuts, és una partitura complexa amb una "gosadia instrumental" en les combinacions, i que posa de manifest que Wagner és capaç de despullar l'orquestra, ha subratllat.

El baix-baríton Albert Dohmen, amb el personatge de Wotan, ha dit que l'elenc és una família de cantants wagnerians que viatja pel món, i ha demanat de manera genèrica prioritzar l'acústica davant de les estructures escèniques perquè tot estigui al servei de la veu humana.

La soprano sueca Iréne Theorin, que debuta al Liceu amb la seva primera producció, ha explicat que aquesta òpera demana molta disciplina, tot i que és molt reconfortant, i ha posat èmfasi en la "glamurosa perruca rossa" amb la qual apareix en escena.

La segona part de la tetralogia arrenca després del pròleg, 'L'or del Rin', quan ja han succeït molts esdeveniments, com l'aparició de la Humanitat i de Wotan --temorós del futur-- que ha fecundat la deessa Erda i aquesta li ha donat les valquírias, unes verges guerreres que porten al mitològic temple de Walhalla els herois morts en combat, perquè formin un exèrcit defensiu de la mansió dels déus.

Com el pròleg, aquesta òpera es va estrenar al Teatre Reial de Munic, el 26 de juny del 1870 --i contra la voluntat del compositor, que desitjava que les parts de l'obra es presentessin íntegrament--, i es va estrenar al Liceu el 1899.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés