Se situa en una casa "d'inspiració georgiana" amb monstres de la infncia
BARCELONA, 22 febr. (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona acollir del 2 al 15 de mar les "muntanyes russes emocionals" que planteja la primera producció a Barcelona de l'pera barroca 'Rodelinda', de Georg Friedrich Hndel, amb la direcció d'escena de Claus Guth i el musical de Josep Pons.
Estrenada a Madrid, es tracta d'una coproducció entre el Liceu, el Teatro Real, l'Opéra de Lyon i l'Oper Frankfurt, i narra la histria de Bertarido i Rodelinda a través de la imaginació i les pors del seu fill Flavio, observador de les lluites de poder en el si de la seva família.
En roda de premsa aquest divendres, el repositor Marcelo Buscaino, ha destacat que l'pera 'Rodelinda' és indita a Barcelona i també a Espanya abans de l'estrena d'aquesta producció al Teatro Real de Madrid, encara que es tracta d'una pera molt representada fora de l'Estat.
En la travessa d'aquesta pera l'espectador veur "com les persones reaccionen impulsivament intentant trobar un equilibri entre el costat emocional i racional".
Així, doncs, Rodelinda fa servir el seu fill com la "moneda de canvi" i garanteix que heretar el tron en lloc del seu usurpador, i el nen, a través de dibuixos de monstres intenta processar aquesta situació.
"Els monstres estan en l'imaginari del nen", ha dit Buscaino, que situa l'acció en una casa d'inspiració georgiana, fracturada i oberta de manera que hi passen diverses accions alhora que en els seus diferents pisos.
Aquesta obertura de la casa també té raons simbliques: en lloc de ser acollidora es torna amenaadora, "com una lava csmica", dins de la visió del nen, que sent la casa com un lloc on entren persones estranyes que volen canviar la seva vida i afectar la seva sensació de seguretat.
INSTRUMENTACIÓ MODERNA
El director musical, Josep Pons, que guiar els 36 músics de l'Orquestra Simfnica del Liceu, ha dit que encara que els instruments originals barrocs s'aproparien més a la modulació tímbrica ideada per Hndel, aix requeriria "una infraestructura important", de manera que s'ha optat per donar-li a aquesta pera una sonoritat des de la instrumentació moderna.
Una vegada es resolguin aquests reptes, Pons ha dit que no es descarta en un futur que l'orquestra faci servir instruments d'poca "i els músics portin perruca", ha bromejat el director musical, que ha considerat que la feina amb música barroca és essencial per a qualsevol orquestra.
La soprano nord-americana d'ascendncia cubana i catalana Lisette Oropesa, debutant a Barcelona i en el paper de Rodelinda, ha dit que aquest és el paper més gran de la seva vida, perqu interpreta vuit ries llargues, a més que la música és "bastant complicada".
El seu personatge est processant el dolor de la prdua del marit, a qui creu mort, i sempre mira de tancar i posar fi al seu dolor: "Est una mica obsessionada amb el dolor i la depressió i fins i tot se li oblida que té un fill".
Ha dit que la música és molt bonica, amb ries d'emoció i fúria, i ha avisat que s'est molt de temps "a dalt" i que es passa tota l'obra sense fer cap descans al camerino, la qual cosa resulta bastant exigent.
El contratenor Bejun Mehta ha destacat que Hndel és un aliment i poema per a les orquestres, i ha celebrat que la composició barroca permeti fer servir la veu d'una manera perfecta.
Sobre el nen protagonista de l'pera, Buscaino ha dit que va fer un csting inicial amb nens a Madrid, per era una opció inviable i es va seleccionar Fabián Augusto, "actor adult, baixet i prim que passa tota l'obra sobre l'escena".
La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, ha destacat l'oportunitat que representa aquesta pera per presentar el compositor barroc, amb trames "més modernes" que alguns dels compositors del segle XIX.
En ser preguntada sobre el dispositiu del teatre davant de la vaga feminista del proper 8 de mar --en qu hi ha una funció--, la directora artística Scheppelmann ha dit: "Jo no tinc cap intenció de fer vaga i vull treballar com tots els altres. És una qüestió filosfica", i ha assenyalat que el teatre líric no té un pla B.
