BARCELONA, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha superat els 2.000 trasplantaments de ronyó en pacients adults, des que es va realitzar el primer el 1976, i als quals se sumen 377 trasplantaments pediàtrics de l'Hospital Maternoinfantil --des del 1981--, ha explicat en roda de premsa aquest dijous el cap clínic de trasplantament renal de l'hospital, Francesc Moreso.
El receptor número 2.000 ha estat un veí d'Alpicat (Lleida) de 56 anys, Pedro, que patia una insuficiència crònica renal d'etiologia no filiada --com ocorre en un de cada tres candidats a trasplantaments-- que es va iniciar després del tractament d'un limfoma, i va rebre el trasplantament renal al juliol després de 18 mesos de diàlisis.
El pacient, que ha rebut l'alta médica aquest dijous, va quedar ingressat durant vuit dies després de l'operació, el temps mínim que romanen aquests pacients --amb una mitjana de 12--, i posteriorment ha realitzat un seguiment al centre, que va començar sent setmanal i s'ha anat espaiant en el temps.
Quan es compleix un any del trasplantament, les visites es fan cada tres mesos, i els pacients de Lleida --que atén l'hospital al costat dels del nord de Barcelona, i recentment alguns de comarques de Girona-- poden alternar les visites al Vall d'Hebron amb seguiments a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, amb un acord de tots dos centres.
Pedro ha explicat que la qualitat de vida després del trasplantament és "immillorable", i encara que durant la diàlisi no tenia complicacions com les que sí experimentaven altres pacients de més edat, havia de dedicar cinc hores a la diàlisi tres dies a la setmana, i la resta anava a treballar.
Els pacients que realitzen diàlisis tenen un funcionament renal del 15%, enfront de l'entre 50% i 70% de després d'un trasplantament, i Moreso ha afegit que les principals problemàtiques que generen mortalitat durant la diàlisi són les complicacions derivades de la insuficiència renal, com les cardiovasculars i, en un de cada tres, la diabetis.
TRASPLANTAMENTS ALS 85 ANYS
L'edat amb la qual es realitza aquest procediment és cada vegada més avançada, i s'arriben a trasplantar a pacients de 85 anys, quan tenen un bon pronòstic i es calculen més de tres anys d'esperança de vida, sense que això hagi augmentat la taxa de mortalitat en el primer any, que s'ha mantingut entre el 3% i el 5%.
La presa correcta de la medicació després del trasplantament evita el risc de rebot de l'òrgan, i el metge ha afegit que els pacients han de seguir una dieta baixa en sal i calories, sobretot perquè la medicació dona molta gana i hi ha una tendència a guanyar pes després de l'operació, així com a realitzar exercici.
Moreso ha destacat que la taxa de negativa familiar a la donació en persones mortes és "molt baixa", del 15% --en la qual cosa també influeixen diferències culturals--, i que entre el 20% i el 25% dels trasplantaments renals són de persones vives, i ha advocat per incrementar encara més el nombre de donants, així com optimitzar els procediments en els quals va l'òrgan del donant al receptor.
700 A L'ANY
Els hospitals catalans fan cada any uns 700 trasplantaments de ronyó, 150 de fetge, 80 de pulmó, 20 de cor i 20 de pàncrees; Catalunya compta amb una taxa de 100 trasplantaments per milió d'habitants, la més alta en l'Estat i referent mundial, per sobre dels 40 d'Alemanya i 50 dels Estats Units.
Si bé la investigació en xenotrasplants d'òrgans de porc s'ha parat recentment, Moreso ha observat que avança la línia de generació genètica de teixits, i ha lloat que si s'aconseguís fabricar un ronyó amb cèl·lules del mateix donant, s'evitaria el risc de rebuig i no hauria de prendre medicaments.
