Avança que prendrà "mesures legals" contra el cap de Cirurgia Cardíaca
BARCELONA, 28 oct. (EUROPA PRESS) -
L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha negat "de manera rotunda" que s'hagin produït dues morts aquest estiu vinculades a les retallades en el servei de cirurgia del centre hospitalari, segons han afirmat aquest dimecres en roda de premsa la directora assistencial, Ana Ochoa de Echagüen, i el gerent de l'hospital, Vicenç Martínez.
Aquest posicionament, que han plasmat en un comunicat institucional, arriba després que el cap del Servei de Cirurgia Cardiovascular del Vall d'Hebron, Manuel Galiñanes, hagi traslladat una denúncia aquest dimecres davant del Síndic de Greuges i davant de l'Institut Català de la Salut (ICS) en què atribueix a les retallades la mort de dos pacients l'agost, ha avançat el diari 'La Vanguardia'.
Martínez ha dit que és un dia trist personalment i professionalment per a la institució perquè aquests casos "no tenen res a veure amb les retallades ni amb les formes de treballar", ja que el primer pacient va ingressar per una patologia terminal que no tenia res a veure amb la seva malaltia coronària, i la intervenció del segon es va posposar per criteris clínics.
PER "MOTIUS PERSONALS"
Ha atribuït les manifestacions de Galiñanes a "motius personals", en concret, a la sospita que havia suspès l'avaluació interna que realitza el centre a tots els caps de servei, de la qual el juliol va demanar de manera voluntària poder retirar-se abans que culminés, una sol·licitud que va ser acceptada aquest mateix dimarts per l'hospital.
Aquest examen permet l'obtenció del certificat d'avaluació positiva i si els professionals no el superen "pot tenir implicacions que s'han d'estudiar", ha detallat Ana Ochoa.
Ara mateix, Galiñanes continua ocupant el càrrec de cap de Cirurgia Cardíaca, i la direcció de l'hospital n'abordarà la situació en els pròxims dies: "Personalment ha perdut tota la confiança. Professionalment s'ha de veure", ha subratllat Martínez, que ha afegit que encara no han parlat amb ell i que la prioritat d'aquesta compareixença era netejar la imatge del Vall d'Hebron.
També ha avançat que prendran mesures legals que no ha detallat: "El tema legal el veurem amb tranquil·litat amb totes les dades que necessitem per prendre una decisió" sobre una qüestió que ha qualificat de massa greu.
INFORMACIÓ RESERVADA
Martínez ha indicat que el setembre Galiñanes, que porta quatre anys treballant al centre, els va traslladar aquests dos casos, per la qual cosa l'hospital va obrir una "informació reservada" per estudiar-los, i també va informar-ne el conseller de Salut en funcions, Boi Ruiz.
Aquest procediment, que van encarregar a un interventor extern, encara no ha finalitzat, però l'hospital ha analitzat els historials clínics d'aquests dos pacients i ha determinat que les morts no es van produir per criteris organitzatius ni per retallades: "No estem disposats a ser el joc dels altres", ha dit en criticar aquesta lectura, segons la seva opinió, política.
El comunicat que desmenteix a Galiñanes ha rebut el suport de la Junta Facultativa i del Servei de Cirurgia Cardíaca, i destaca el malestar que han generat les seves afirmacions per donar una percepció irreal i negativa de la qualitat i l'organització del servei, cosa que també "atempta contra la seva imatge d'excel·lència i la seva tasca assistencial i professional".
"El nostre cap ens ha decebut", ha dit el cap clínic del Servei de Cirurgia Cardíaca, Albert Igual, en lamentar que no parli dels èxits de l'hospital sinó sobre si un malalt està o no en llista d'espera.
DETALLS RESERVATS
Segons Martínez, que no ha volgut aportar gaires detalls sobre els casos perquè el procés d'informació reservada no ha acabat, "aquest any no s'ha tancat cap quiròfan sinó que s'han posat a disposició de l'exigència i la demanda dels pacients".
Ochoa ha explicat que no hi havia llista d'espera per a sessions quirúrgiques --equival a una operació però poden ser més--: van passar de les 15 sessions habituals, a 8-10 el juliol i a 6-7 l'agost pel descens de l'activitat durant les vacances i "subjectes a la demanda" i amb un equip multidisciplinari que va assegurar que cap pacient quedés sense operar.
