Modifica cèl·lules pròpies del pacient perquè ataquin les cancerígenes
BARCELONA, 14 juny (EUROPA PRESS) -
El Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) de Barcelona --de l'hospital homònim-- participarà en el primer assaig clínic internacional que fa servir cèl·lules CAR --cèl·lules pròpies modificades que ataquen el tumor-- per a pacients amb càncers del sistema limfàtic (limfomes) agressius, i que en fases prèvies ha demostrat una alta eficàcia en casos que no responen a altres tractaments, ha explicat el centre en un comunicat aquest dijous.
L'assaig Transcend World es duu a terme en 16 centres de deu països europeus --sent el VHIO el primer a Espanya-- i centres del Japó, i utilitza cèl·lules del tipus CAR (receptor d'antigen quimèric, en les seves sigles en anglès), que són uns limfòcits --del tipus T-- del mateix pacient modificats genèticament perquè puguin reconèixer l'antigen del tumor i atacar-lo.
L'estudi --en fase II-- se centra en pacients amb limfoma difús de cèl·lules grans B, un dels subtipus més freqüents i que representa el 30% dels casos d'aquest càncer, i a Barcelona s'administrarà a pacients del Servei d'Hematologia de l'Hospital Vall d'Hebron, dirigit pel líder de l'estudi, Francesc Bosch.
Aquest càncer acostuma a tractar-se amb inmunoquimioteràpia i, després, amb trasplantament de cèl·lules mare de medul·la òssia, però hi ha un grup de pacients que no responen a aquestes teràpies, anomenats recaiguts o refractaris: "Aquests són els candidats per a aquesta nova teràpia amb cèl·lules CAR", ha explicat investigador principal, Pere Barba.
"La nostra estimació és que una vegada avançat l'estudi, un 25% dels pacients amb limfoma agressiu B difús de cèl·lules grans es puguin beneficiar d'aquesta teràpia", sobre la qual s'han detectat pocs efectes secundaris, ha explicat.
Malgrat que encara no hi ha dades a llarg termini, "ja hi ha resultats previs d'aquest tractament amb cèl·lules CAR que s'apunten com a molt efectius, amb un 80% de respostes i un 40% de supervivència a llarg termini sense recidiva, molt superior als tractaments actuals", segons Barba.
Es tracta de resultats que procedeixen de dades preliminars de les fases anteriors de l'assaig i de dades procedents dels Estats Units, on existeixen dues teràpies amb cèl·lules CAR ja aprovades per al tractament de limfomes.
MODIFICACIÓ GENÈTICA
Per modificar genèticament els limfòcits del pacient, és necessari extreure'n alguns, processar-los en laboratoris específics d'alta complexitat i infondre'ls una altra vegada al malalt, per la qual cosa és una teràpia que actualment, en assaig clínic, té limitacions de producció, perquè és impossible preparar-la massivament.
A això se li sumen els estrictes criteris mèdics que determinen la inclusió de pacients en l'assaig, el principal factor limitant d'accés a la teràpia en aquests moments, i en aquest cas, l'estudi inclourà alguns casos de limfoma cerebral i de síndrome de Richter, tots dos molt agressius.
