BARCELONA, 17 jul. (EUROPA PRESS) -
Un equip internacional d'investigadors liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Nova York (NYU) ha trobat noves evidències que suggereixen el gran coneixement que posseïa la població prehistòrica sobre les qualitats nutricionals i medicinals de les plantes, molt abans del desenvolupament de l'agricultura.
La investigació, publicada a la revista electrònica 'Plos One', es va dur a terme a Al Khiday --un jaciment prehistòric al Nil Blanc, al centre del Sudan--, i demostra que durant un mínim de 7.000 anys la població de l'entorn es va alimentar de tubercles de castanyola o serrana real ('Cyperus rotundus'), considerada actualment una mala herba i una autèntica plaga a tot el món.
Gràcies al procés mitjançant extracció de compostos químics i microfòssils de càlcul dental --la placa dental calcificada-- de dents antigues, els investigadors han ofert una nova i amplificada perspectiva de la dieta de l'home prehistòric
Segons la professora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a la UAB i investigadora associada honorífica de la NYU, Karen Hardy, qui ha liderat la investigació, l'extracció material de les mostres de càlcul han ajudat a valorar la importància de la castanyola.
Lluny de ser una molèstia en el passat, la castanyola era una valuosa planta, bona davant de carbohidrats, amb qualitats medicinals útils i fins i tot aromàtiques, ja que més 'recentment' va ser utilitzada també pels antics egipcis com a perfum i remei medicinal.