ÓSCAR SANISIDRO/INSTITUT CATALÀ DE PALEONTOLOGIA M
MADRID 23 oct. (EUROPA PRESS) -
La competència entre titanosàurids i hadrosàurids pels recursos naturals hauria estat la causa dels ous de dinosaure patològics --anormals-- de fa 70 milions d'anys que s'han recuperat a diversos jaciments del sud-oest d'Europa.
L'estrès sofert per la població de titanosàurids , motivat per aquesta competència, hauria provocat que les femelles retinguessin els ous durant més temps del normal, provocant alteracions en el procés de formació de la closca.
Aquesta és una de les conclusions de l'estudi publicat aquest dilluns a la revista 'Scientific Reports', del grup 'Nature', per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
Per a l'estudi s'han analitzat 450 mostres d'ous patològics del gènere 'Megaloolithus', associat al grup dels titanosàurids, dinosaures herbívors de colls i cues llargs.
Aquests ous es van recuperar a diferents jaciments del sud-oest d'Europa, entre els quals s'inclouen el d'Els Nerets, a Coll de Nargó (Lleida), zona que conté alguns dels millors jaciments del món d'ous i nius de dinosaure.
Aquests ous patològics són un misteri que ha intrigat els paleontòlegs des que es van descriure als anys 70 del segle XX.
La principal característica d'aquests ous anormals és que presenten una closca multilaminada, amb diversos estrats de capes superposades. Aquesta malformació està estretament relacionada amb el fenomen de la distòcia, que comporta la retenció dels ous a l'oviducte de la femella durant un període de temps anormalment llarg.
"La distòcia es produeix a conseqüència d'alteracions químiques lligades al cicle reproductiu quan les condicions ambientals, siguin climàtiques o ecològiques, no són òptimes per realitzar la posada", explica l'investigador del Grup de Faunes del Mesozoico de l'ICP, Albert G. Sellès, que lidera l'estudi. Conjuntament amb altres investigadors de l'ICP vinculats al Museu de la Conca Dellà (a Isona, Lleida), Sellès ha identificat una clara correlació entre la presència d'aquests ous patològics i un intens fenomen de reemplaçament faunístic que va tenir lloc a Europa a la fi del Cretàcic.
Durant milions d'anys, els titanosàurids van ser el grup de dinosaures més abundant i divers d'Europa, fins a l'arribada dels hadrosàurids fa uns 70 milions d'anys.
Aquestes faunes, juntament amb altres espècies de titanosàurids, van irrompre amb força en un període relativament curt dins de les comunitats faunístiques de finals del període Cretàcic.
"Davant una pertorbació de tal magnitud, sabem que l'increment en la competitivitat entre espècies pels recursos naturals produeix una sèrie d'alteracions a les comunitats ecològiques, entre elles un augment de l'estrès de les faunes", explica Albert G. Sellès, que afegeix que aquest estrès "es pot expressar de moltes formes" i una d'elles és l'alteració dels cicles reproductius.
Els ous patològics s'han localitzat en un interval temporal molt concret, la qual cosa indicaria que la seva presència estaria relacionada amb un fenomen molt particular i puntual. De la mateixa manera que una gallina deixa de posar ous en situacions d'estrès, les enormes femelles de titanosàurid haurien retingut els ous als oviductes més temps de l'habitual i aquesta situació hauria quedat reflectida a l'estructura de la closca.
Els investigadors han descartat altres hipòtesis com que l'anomalia fos producte d'un canvi climàtic o d'un canvi en els hàbits alimentaris dels dinosaures.
