MADRID 17 maig (EUROPA PRESS) -
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomqe), la setena norma educativa en 37 anys de democràcia, per a la seva remissió immediata al Congrés dels diputats, segons ha anunciat la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, on es buscarà "un consens més ampli" al voltant a la reforma.
En compareixença al costat del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, Saénz de Santamaría ha afirmat que es tracta de "la llei més important de la Legislatura" i "una de les reformes fonamentals" de l'executiu, doncs té "un doble comès essencial, millorar la qualitat de l'educació i l'ocupabilitat dels joves".
"Necessitem la remodelació urgent del nostre sistema educatiu perquè no ens podem permetre les xifres de fracàs, abandonament i atur juvenil", ha assenyalat Sáenz de Santamaría, qui ha destacat que la reforma té entre els seus objectius reforç de coneixements instrumentals, la flexibilització de les trajectòries, la incorporació i desenvolupament de sistemes d'avaluació externa i la promoció de l'autonomia en els centres docents.
Wert, interpel·lat sobre la falta d'acord al voltant a la reforma i les protestes que suscita en la comunitat educativa, ha afirmat que l'executiu "intenta tot el que estigui en la seva mà" per "aconseguir un consens més ampli, no només polític, sinó també social", tot i que ha advertit que es farà "sense desvirtuar" els plantejaments essencials. A més, ha recordat que la Llei Orgànica d'Educació vigent "es va aprovar amb menys del 52% dels vots" al parlament i "ningú va objectar la seva falta de legitimació democràtica".
Alhora, el ministre s'ha referit a la dotació econòmica que comptarà la llei, que el Consell d'Estat considera insuficient, per explicar que fins al 95% dels costos directes d'implantació de la norma es deuen a l'avançament dels itineraris formatius a l'ESO i la creació de la Formació Professional Bàsica i podrien ser cofinançats pel Fons Social Europeu, mentre que a l'horitzó 2014/2020 "un dels seus objectius temàtics és l'eliminació de l'abandonament escolar aviat i la capacitació dels joves".
"Tenim la seguretat que la capacitat d'absorció d'aquests fons del Fons Social Europeu la implantació d'aquestes mesures va a permetre finançar una quantitat entre el 55 i el 65% de al seu torn el 95% del cost de les dues", ha assegurat. Amb tot, l'executiu calcula que faran falta 22 milions d'euros el primer any, 130 el segon i 255 el tercer per a la seva implantació plena.
UNA REFORMA "INAJORNABLE"
El ministre ha afirmat que "la raó per la qual aquesta reforma és inajornable" és la taxa d'abandonament i de fracàs escolar que hi ha a Espanya perquè, segons ha dit, "és el que més compromet no només el futur dels joves, sinó de l'economia i la societat". "Si s'estabilitza una taxa com la que tenim o teníem en anys anteriors, el 32% el 2008, no només parlem ja de la dificultat dels joves avui per aconseguir una feina, sinó que quan no siguin tan joves puguin inserir-se a la societat", ha assenyalat.
Segons ha dit, amb la Lomqe es busca "garantir el dret a l'educació assegurant i millorant la permanència per reduir l'abandonament escolar aviat", consolidar "un sistema flexible i transitable" a nivell pràctic, reforçar "l'autonomia dels centres i també les competències de les administracions educatives" i aconseguir una "homogeneïtzació dels elements bàsics dels ensenyaments comuns, amb el correlat de la senyalització d'aprenentatges mitjançant avaluacions externes iguals en tot el territori nacional".
El ministre ha destacat que la Lomqe suposa un "canvi en la filosofia" de la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes, mentre que es divideixen les assignatures en "troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica" per "poder definir, utilitzant les competències de l'Estat, un nucli bàsic homogeni" que al seu torn garanteixi uniformitat en els continguts educatius en tot el país.
A més, ha posat l'accent en "la nova concepció, impuls i modernització de la Formació Professional", amb la creació de la Formació Professional Bàsica, perquè segons la seva opinió aquest tram és "la debilitat des del punt de vista de titulació" del sistema espanyol. Per aquesta raó, s'introdueixen mesures que segons la seva opinió canvien "radicalment el plantejament" per fer aquest tram "més digne i millor enfocat a l'ocupabilitat" i aconseguir que sigui "més transitable i flexible" per als alumnes. Segons ha dit, donarà "als joves amb dificultats per completar de manera normal l'ESO" la possibilitat de "seguir un itinerari formatiu que no està tancat", sinó des del que es pot "seguir avançant".
Un altre dels aspectes que ha destacat és la introducció d'avaluacions externes al final de cada etapa en tot el territori nacional, que serviran per "millorar el coneixement de les àrees instrumentals" i "aconseguir que els aprenentatges siguin objecte d'una senyalització clara". "Havia desaparegut completament la cultura de l'avaluació", ha dit Wert, per incidir que la prova de primària "no tindrà efectes acadèmics" perquè no serveix per titular, mentre les d'ESO i Batxillerat sí tindran conseqüències tot i que "es conceben amb molta flexibilitat".
"No són revàlides ni tenen el seu objectiu, no són essencialment proves de coneixements sinó per senyalitzar l'adquisició de competències. No tenen l'objectiu de les revàlides de parar al camí per ajustar la demanda a les possibilitats d'oferta, ara no tenim aquest problema i no es tracta d'això. Si el que volem és reduir l'abandonament escolar aviat les avaluacions no poden ser obstacles", ha reiterat el ministre.
RELIGIÓ COMPTE I AMB TRES SUSPENSOS NO ES PASSA
El text que ha aprovat el Consell de Ministres recull diverses novetats respecte de l'avantprojecte que manejava el Govern central, entre les quals destaca la nova concepció de l'assignatura de Religió, que, de la mateixa manera que l''assignatura mirall', serà avaluable amb una nota que comptarà per a la mitjana del curs amb caràcter general, tot i que no serà matèria d'examen en les avaluacions nacionals. Les dues matèries s'oferiran a més, com optatives per facilitar que, qui vulgui, cursi les dues.
D'altra banda, es canvia el sistema de promoció, de manera que no es podrà passar amb més de dos suspensos i tampoc si les dues matèries que no s'han aprovat són matemàtiques i llengua o llengua cooficial, extrem que ha confirmat el ministre, que també s'ha referit a l'elecció del castellà com a llengua vehicular en les comunitats autònomes que tenen llengua cooficial per afirmar que l'obligació de l'Estat és garantir el dret dels pares a elegir l'idioma que s'educa als seus fills.
Per a això, es preveu que l'executiu pagui el cost d'escolaritzar a l'alumne en un col·legi privat on pugui estudiar en castellà i després detregui l'import de la factura del pressupost que correspongui a la comunitat autònoma en el marc del finançament autonòmic. Educació estima que el cost de la mesura seria de 5 milions d'euros per a un miler d'alumnes i incideix que en tot cas, seria una mesura "transitòria" en tant l'autonomia li dóna solució. "Parlem d'alguna cosa molt excepcional i d'un mecanisme que en la disposició addicional (de la Lomqe) es planteja com subsidiari", ha dit el ministre.
