SALTO DE PÁGINA/IVÁN REPILA
BARCELONA, 26 nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora bilbaina Aixa de la Cruz reflexiona sobre la construcció de la identitat i la memòria a 'La línea del frente' (Salto de Página), una novel·la amb la violència d'ETA a Euskadi com a teló de fons.
En una entrevista d'Europa Press, ha desvetllat la seva voluntat de construir la història d'una jove que va viure durant una bombolla en els anys més durs del conflicte a Euskadi i que té una "presa de consciència tardana" amb episodis que van tenir-hi lloc.
A la novel·la, Sofia s'instal·la en una fantasmal urbanització prop de la presó on es troba la seva exparella empresonat del que s'ha tornat a enamorar per acabar la seva tesi sobre un escriptor que va militar a ETA i es va suïcidar a l'exili.
A través de la seva estada a la urbanització, amb un ambient espectral, la jove reconstrueix episodis viscuts, que sovint xoquen amb els records d'altres persones: "Se sent culpable per la seva inacció i li sembla menys culpable haver participat".
En aquesta construcció de la seva pròpia memòria i identitat juga un paper la tesi que està escrivint de l'escriptor antic militant d'ETA, a partir dels records d'un dramaturg argentí, que pretén traslladar al seu exnovio a la presó, que no vol "cap heroisme" i fuig de la política.
La protagonista cerca "compensar el que no va poder fer en el passat", fet que la porta a projectar uns records i expectatives que no s'ajusten a la realitat, al que ajuda aquest ambient espectral de la urbanització que juga amb la ficció i la realitat.
"Vol envoltar-se de misteri, vol veure als altres personatges com fantasmes i no com a realitats", ha explicat De la Cruz, fet que porta a la protagonista a construir una memòria, que té més a veure amb la idealització que amb la realitat.
En la novel·la s'entremesclen diversos gèneres: la narrativa pura en primera persona amb Sofia de protagonista; el diàleg teatral a les trobades a la presó, i el format carta en els acostaments al final de la seva tesi.
REALITAT BASCA
Ha assegurat que l'èxit de 'Pàtria', de Fernando Aramburu, ha permès l'aparició d'altres obres que giren entorn la situació política a Euskadi, però que moltes d'elles només s'havien publicat en llengua basca.
Entre elles ha citat 'Los turistas desganados', de Katixa Agirre, que acaba de publicar Pre-Textos, i ha assegurat que el que més l'interessa són les "múltiples històries que queden en la perifèria", com d'aquella població que no es volia veure involucrada però va acabar estant-ho d'alguna manera.
Ha assenyalat que la novel·la pot ser una bona via per apropar-se a situacions històriques, però ha dit que ella no és proclice de la gran història sinó d'aquella que s'extreu a partir de diaris escrits i des de diferents enfocaments.
Aixa de la Cruz ha remarcat que en futurs projectes no té previst tornar a abordar la situació a Euskadi --"m'he quedat tranquil·la" amb 'La línea del frente'--.
