El president de la CRUE, que es va mostrar partidari d'una selectivitat única, apunta ara a les desigualtats al batxillerat
MADRID, 16 ago. (EUROPA PRESS) -
La Conferncia de Rectors d'Universitats Espanyoles (CRUE) estudiar al setembre si existeixen diferncies "reals" de dificultat entre els exmens d'accés a la universitat de les diferents comunitats autnomes. Un estudi que la CRUE emprendr amb o sense l'ajuda del Govern en funcions de Pedro Sánchez.
"Al setembre tenim idea d'abordar algun estudi si no fos possible fer-ho amb els ministeris", explica el president de la CRUE, José Carlos Gómez Villamandos, en una entrevista a Europa Press en la qual recorda que els rectors van sollicitar el passat mes de juny als ministeris d'Educació i d'Universitats la creació d'un grup de treball per analitzar les possibles diferncies de dificultat de la selectivitat entre les comunitats espanyoles.
El nou president de la CRUE, que després de la seva elecció el passat mes de maig es va mostrar partidari d'un examen únic per tot Espanya en considerar que "es produeixen diferncies entre les diferents comunitats autnomes", defensa ara que la norma estatal que regula les proves d'accés a la universitat "és correcta", i redueix les possibles diferncies a "algun desajustament puntual".
En aquest sentit, Villamandos considera necessari crear aquest grup de treball amb la participació d'Educació i Universitats per "analitzar la situació real amb dades objectives i a partir d'aquí prendre les mesures adequades" per corregir aquestes possibles desigualtats en l'ara denominada Avaluació d'Accés a la Universitat (EvAU).
"Potser les dades objectives posen en evidncia que no hi ha tantes diferncies com alguns diuen i només hi ha algun desajustament puntual. Aquesta és la impressió amb dades molt per sobre", assegura el president dels rectors espanyols.
REVISAR EL BATXILLERAT
Villamandos precisa que per implantar un examen comú de selectivitat a tot el país, com defensava al maig, seria necessari implantar un "batxillerat únic que no existeix", i relativiza el pes que té la selectivitat en la nota global d'un estudiant per accedir a la universitat.
"No és tanta la diferncia que es produeix a la selectivitat en si, sinó les diferncies que existeixen en el batxillerat, on si hi ha diferncies amb difícil control, i aix hauria de ser objecte d'estudi i anlisi", argumenta Villamandos recordant que la qualificació de batxillerat suposa el 60% de la nota per accedir a la universitat.
En la seva opinió, "quan tenim centres amb mitjanes de batxillerat molt altes respecte a la selectivitat de manera reiterada, hauríem de veure qu succeeix", perqu són diferncies, segons el també rector de la Universitat de Crdova, que es produeixen entre centres fins i tot d'"un mateix barri". "I estem parlant que en carreres com les de Cincies de la Salut, s'entra o es deixa d'entrar per millsimes, per aix en el 60% de la nota s'hauria de ser més escrupolós".
POLMICA UN ANY MÉS
La selectivitat de 2019, que es va celebrar entre el 3 i el 12 de juny a totes les comunitats espanyoles, va tornar a estar embolicada en polmica per les suposades diferncies entre les proves de diferents territoris, com van denunciar estudiants valencians per la dificultat del seu examen de Matemtiques.
Aquestes denúncies van encoratjar sengles peticions de Partit Popular i de Ciutadans per implantar una selectivitat única a tot Espanya, proposta que també va rebre el suport de 178.000 persones amb les seves signatures, lliurades a la seu del Ministeri d'Educació i Formació Professional després d'una campanya de recollida promoguda per estudiants.
Mentre se celebrava la selectivitat, la ministra d'Educació i Formació Professional en funcions, Isabel Celaá, va anunciar la creació d'un grup tcnic de treball per detectar i corregir les "incidncies" en la dificultat de la selectivitat de diferents comunitats autnomes amb l'objectiu de garantir l'"equitat" dels estudiants de tot Espanya.
"He observat que hi havia algunes incidncies que aputaven a certes dificultats diferents i aix és el que tractarem", va explicar Celaá detallant que el grup de treball ser mixt i estar integrat per representants del Ministeri, de les comunitats autnomes i de la universitat, encara que no va posar data concreta al comenament de les seves tasques.
