BARCELONA, 10 nov. (EUROPA PRESS) -
Les universitats catalanes podran utilitzar a partir del pròxim any l'empresa pública israeliana Roseta, especialitzada en la valoració i comercialització del coneixement universitari del seu país, per transferir els seus projectes i tecnologies estrella al mercat productiu internacional, en el marc d'un pla pilot impulsat pel Govern, que estudia copiar un model semblant.
Així ho ha explicat en declaracions als mitjans el director general d'Investigació de la Generalitat, Josep Maria Martorell, abans del viatge institucional que farà aquest diumenge amb el president de la Generalitat, Artur Mas, al costat del conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, directors de centres d'investigació i rectors, entre d'altres, i en què està previst que se signin cinc acords, quatre d'ells amb universitats israelianes.
La col·laboració amb la companyia Roseta pretén "obrir la porta per tal que les universitats catalanes puguin utilitzar les estructures de transferència tecnològica d'Israel" per comprovar si aquestes --més flexibles, obertes i avançades-- poden ser bons models perquè els centres catalans accelerin la transferència del coneixement al sector productiu, un dels reptes més repetits del sector.
Roseta és una companyia creada fa poc pel Govern israelià que valoritza el coneixement i les tecnologies ideades per professors i investigadors de les universitats, i determina si poden tenir impacte comercial per arribar al mercat en forma de producte, a través de la creació d'una empresa o la venda de llicència a un tercer, entre d'altres fórmules.
Les universitats públiques israelians disposen des de fa 40 anys de societats limitades que realitzen aquesta tasca perquè tenen un model de governança molt flexible --més semblant al dels centres d'investigació catalans que al de les universitats--, però l'executiu israelià ha promogut Roseta perquè existeixi més competència i guanyar en productivitat, ha relatat Martorell.
El govern de les universitats del país hebreu és molt diferent al del català, ja que estan molt més obertes internacionalment, tenen menys professorat permanent i més docents postdoctorals "d'altíssima qualitat", i com a societat disposen d'una cultura de la inversió en tecnologia i el mecenatge molt arrelada.
"No estem segurs que el model sigui directament traspassable, però estem convençuts que podem aprendre coses aplicables a les nostres universitats", ha afegit Martorell, que ha elogiat l'autonomia dels centres hebreus.
TERRITORIS SEMBLANTS
La Generalitat s'ha fixat en Israel per la seva similitud amb Catalunya, en relació amb les característiques del país --superfície, població, PIB per habitant-- i el nivell del coneixement i la investigació --nombre d'universitats, la seva classificació en els rànquings internacionals, publicacions en 'Nature' i 'Science' i atraccions de fons 7 PM, entre d'altres--.
Tot i això, aquests territoris s'allunyen quan es comparen qüestions relacionades amb la transferència del coneixement: la despesa en R+D+I --4,4% del PIB a Israel front a 1,5% a Catalunya--; el nombre de 'start-ups' --4.800 israelians front a 250 catalanes--, l'aplicació de patents --13,1 per bilions d'euros del PIB front a 2,7--, i la taxa d'atur --6,5% front a 24%--, ha significat Martorell.
Per corregir aquesta situació, que s'explica en part perquè Catalunya encara és molt jove des del punt de vista científic, el Govern vol "intercanviar experiències a l'àmbit científic partint d'una experiència més o menys semblant entre els dos països", pel que impulsaran un programa a tres anys vista dotat amb dos milions d'euros --un milió del Govern i un altre d'Israel--, ja que el país hebreu també està interessat en la investigació catalana, especialment en la genòmica i la fotònica.
Els sis eixos dels acords que signaran són que els estudiants catalans de doctorat es podran formar en afany emprenedor i gestió d'empreses a Israel durant la seva tesi, perquè és un país "molt capaç de crear companyies de base científica"; també s'establiran programes bilaterals de mobilitat de professors postdoctorals i joves investigadors d'entre sis mesos i un any.
Es finançaran seminaris científics bilaterals de manera continuada i projectes conjunts en el programa marc de la UE Horitzó 2020 i, a més, el Govern pagarà l'estada d'investigadors israelians perquè utilitzin infraestructures com el sincrotró Alba, el que en un futur pot facilitar que Israel construeixi línies pròpies en aquesta instal·lació.
