El servei d'atenció 012 tindrà experts en delictes d'odi i treball de cures
BARCELONA, 1 febr. (EUROPA PRESS) -
Les sol·licituds d'informes que acreditin el grau d'integració social per accedir a l'arrelament a Catalunya han descendit un 7,2% el 2017 respecte a l'any anterior, amb un total de 10.784, amb l'excepció dels registrats a la província de Lleida i els procedents d'Hondures, que ja representen el 12,5% de les peticions, per darrere de les del Marroc (16,9%), i per davant del Pakistan (11,9%) i el Senegal (6,2%).
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha mostrat la seva preocupació pel creixement de la migració procedent de la crisi que pateix Hondures i ha alertat que si no es creen vies legals, es repetirà la situació que es va viure amb les persones procedents de Bolívia fa deu anys, ha dit en roda de premsa aquest dimecres.
"Moltes dones tornaran a estar en situació irregular", amb treballs sense contracte i sense poder reagrupar-se amb els seus fills, sobre el que ha alertat que la separació causa molt de mal a la família i, alhora, agravia la societat, ja que es produeix més fracàs escolar quan els fills arriben d'adolescents, en lloc de més petits.
Durant la presentació de les últimes dades de migracions, Amorós ha explicat que Catalunya ha registrat 11.112 sol·licituds d'informes d'adequació de l'habitatge per reagrupar la família, una xifra que es manté respecte a l'any anterior --amb un 0,7% més--, i que en el 92,3% dels casos ha estat favorable, sobretot gràcies a que la Generalitat va flexibilitzar al novembre els requisits de metres quadrats de l'habitatge.
Set de cada deu sol·licitants són homes d'entre 30 i 44 anys, principalment del Marroc (27,6%), el Pakistan (15,6), l'Índia (7,8%) i la Xina (7,2%), i els municipis de Barcelona encapçalen la llista, amb 7.347 sol·licituds, seguits de Girona (1.601), Tarragona (1.187) i Lleida (977) --una proporció que es repeteix en les peticions d'arrelament social--.
El Servei de primer acolliment de la Generalitat va rebre 2.115 sol·licituds, la majoria de persones procedents del Marroc (647), seguides d'Hondures (177), Veneçuela (166), Colòmbia (124) i el Senegal (92), i ha posat en valor que l'atenció millora en les localitats amb millor connexió entre aquest servei i l'empadronament.
El mateix any, el Servei d'atenció especialitzada en estrangeria 012 va atendre l'any passat un total de 44.372 consultes --el 41% presencials, el 33,4% per correu electrònic i el 25,5% per telèfon--, una xifra que es manté respecte a l'any anterior, i mentre el 57,1% de consultes les van fer ciutadans estrangers, el 39,1% va ser de personal d'administracions públiques.
Amorós ha anunciat que el servei es troba en procés de selecció per contractar dos especialistes, que esperen que comencin a respondre qüestions en el proper mes: un resoldrà dubtes sobre la contractació de treballadors de cures de persones i de la llar, i un altre sobre delictes d'odi.
ACABAR AMB EL RACISME
"Ja no serà excusa dir que no se sap com fer un contracte", ha afirmat el secretari, que ha volgut avançar en la dignificació d'aquestes treballadores, alhora que ha dit que posaran èmfasis en els delictes d'odi per reforçar la via penal i ajudar les persones discriminades a denunciar, i espera poder recuperar en el Parlament el projecte de Llei catalana d'Igualtat per lluitar per via administrativa.
El Servei d'acompanyament al reconeixement universitari (Saru) va atendre el 2017 un total de 2.717 consultes i ha obert 971 expedients per homologar els estudis, com "una facultat mitjana", i Amorós ha destacat com la immigració fa així una aportació de valor a Catalunya.
