Publicat 06/03/2018 18:20

Les persones amb problemes de salut mental mostren un sentiment de col·lectivitat més gran

Un estudi analitza les decisions entre interès individual i grupal en un joc

BARCELONA, 6 març (EUROPA PRESS) -

Investigadors catalans han detectat que les persones amb problemes de salut mental mostren un sentiment de col·lectivitat més gran i estan disposats a posar-se més en risc pel bé comú, malgrat ser també les que estan més exposades i són més vulnerables, segons l'estudi 'Jocs x la Salut Mental', que ha aprofundit en el coneixement del model d'atenció comunitària a aquest col·lectiu.

La investigació, publicada en 'Scientific Reports', s'ha basat en les actituds que han mantingut en un joc digital 270 participants, persones voluntàries relacionades amb l'ecosistema de l'atenció i cures de la salut mental, entre afectats (62,6%), cuidadors professionals i no professionals (25,6%) i amics i familiars (11,29%).

El grup d'investigació OpenSystems de la Universitat de Barcelona (UB) i la Federació Salut Mental Catalunya, que han detectat que els participants amb trastorns mentals han posat més a prova la seva vulnerabilitat per contribuir en el bé comú, encara que això suposés guanyar un 5% en el joc.

"Aquest col·lectiu és el que ha fet més esforços per aconseguir l'objectiu col·lectiu, i marca així un paper destacat per al bon funcionament de l'ecosistema", i aquesta predisposició major a contribuir pot veure's com una forma de reclamar el seu lloc en la comunitat, ha valorat l'investigador de la UB i director de la investigació, Josep Perelló.

Per això, els investigadors han assenyalat que les persones amb aquests trastorns són clau per al model, i també han destacat que vuit de cada deu cuidadors i professionals van actuar de forma cooperativa, i en el 65% dels casos esperaven reciprocitat dels companys: "El grau elevat de cooperació i optimisme dels cuidadors és fonamental: consolida el seu rol essencial".

El vocal de la federació Xavier Trabado ha destacat que "els resultats constitueixen un punt de partida i un cas d'èxit per discutir propostes concretes orientades a promoure la inserció social de les persones amb problemes de salut mental, incrementar els serveis comunitaris i impulsar polítiques actives" per promoure la salut mental i prevenir l'exclusió.

INTERACCIONS SOCIALS

La investigació es va completar amb 45 sessions en quatre ciutats catalanes --Lleida, Valls (Tarragona), Sabadell (Barcelona) i Girona-- entre 2016 i 2017, i es va realitzar en cooperació amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, la Universitat Carlos III de Madrid i Abacus.

L'estudi, de ciència ciutadana, va utilitzar un dispositiu experimental amb tauletes que simulen interaccions socials estratègiques basades en la teoria de jocs i que plantegen dilemes socials, posant en tensió l'interès individual i col·lectiu.

Contingut patrocinat